El passat dilluns 13 de juliol vam celebrar un petit acte de comiat amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, molt diferent del d’altres anys, degut a la pandèmia de la covid-19.
L’acte va estar marcat per les mascaretes, la higiene de mans amb gel hidroalcohòlic i les mesures de seguretat. Cada grup de 2n de Batxillerat va ser citat a una hora diferent, i al final es van fer tres actes en lloc d’un de sol. Tampoc no hi va haver acompanyants ni familiars que poguessin assistir al comiat. Però tot i això no vam renunciar a llegir un petit discurs ni a fer el tradicional repartiment d’orles.
Els alumnes, a més, van fer-se dedicatòries els uns als altres, i amb els seus professors i professores.
Tot seguit podeu llegir el discurs de comiat:
“Bon dia a tots!
Avui és un dia estrany: és estrany perquè som al juliol i encara no hem fet l’acte de comiat de 2n de Batxillerat, és estrany perquè no hi sou tots els alumnes de 2n de Batxillerat, és estrany perquè anem tots amb mascaretes, i és estrany també perquè no aneu acompanyats d’altres familiars o amics. Però això és el que ens toca viure aquest curs: el curs de la pandèmia que ens ha deixat confinats, i que encara malauradament no s’ha acabat.
A l’institut no volíem deixar de celebrar el vostre comiat del centre, de celebrar el pas a una nova etapa que esperem que sigui ben plena de noves aventures i reptes. Avui és el dia que hem triat per fer-ho, per celebrar el canvi d’etapa, i per celebrar que la vida, malgrat tot, continua.
Alguns vau començar la vostra etapa a l’institut Frederic Mompou a 1r d’ESO, altres a 1r Batxillerat. L’etapa aquí al centre segur que ha estat plena d’alegries i de penes, d’encerts i de frustracions. Tot això ara ja forma part de la vostra vida, i quan gireu la vista enrere, no tinc cap dubte que recordareu la vostra etapa a l’institut Frederic Mompou com una de les millors que heu viscut. 
És possible també que ja tingueu una manera de fer i encarar els problemes pròpia del Frederic Mompou, que us hagueu ja “mompouitzat”. I què vol dir “mompouitzar”? Doncs saber actuar amb creativitat, analitzant les dificultats i ajudant els qui us envolten. Aquest és l’esperit del vostre institut Frederic Mompou. No ho oblideu mai.
A partir d’ara comenceu tots vosaltres a recórrer un llarg camí, un camí diferent per a cadascú de vosaltres i que haureu d’anar teixint vosaltres mateixos en funció de les necessitats, els objectius i els interessos que us aneu plantejant o que la pròpia vida us vagi formulant. Ja no anireu tots junts i no ens tindreu al vostre costat. Comença una etapa desconeguda però dolça de viure. Estigueu alerta perquè està plena d’obstacles, d’ensurts, d’enigmes, de problemes que haureu d’anar desxifrant, gestionant i resolent dia a dia, sense tirar mai la tovallola, prenent sempre les decisions de manera intel·ligent, raonada, sensata, assenyada. Tingueu present que el que us espera no és gens fàcil però no us desanimeu davant d’aquestes paraules perquè el conjunt d’experiències viscudes que formaran part del vostre ser, us enriquiran tant a vosaltres com a les persones que tindreu al vostre costat. No oblideu mai de compartir. Aquell que comparteix idees, coneixements, emocions, els bons i no tan bons moments, s’enriqueix personalment. I com va dir el filòsof: “un no pot trepitjar dues vegades el mateix riu”, per tant doneu al màxim de vosaltres a la VIDA.
Em deixeu donar-vos un consell? DISFRUTEU D’ALLÒ QUE FAREU EN EL FUTUR. No us desanimeu, gaudiu a poc a poc d’allò que feu, assimileu minut a minut i segon a segon les sensacions noves, paladegeu lentament els bons moments futurs que us esperen. Penseu que tot allò que us acabarà agradant costa un esforç, i que per tant no podeu llençar la tovallola al primer desengany, al primer obstacle que trobeu en el camí! Sou conscients que el vostre futur és a les vostres mans? Ho sabeu que allò que us proposeu ho podeu aconseguir amb dedicació, esforç i perseverança? No us deixeu enganyar: NO HI HA RES SENZILL, tot costa un esforç. Però creieu-me si us dic que la satisfacció d’haver aconseguit alguna cosa amb esforç és de les millors que es poden sentir. I si alguna cosa us ha de quedar de la vostra etapa al Batxilelrat a l’institut és aquest gust per fer les coses ben fetes, pel treball dur que sempre, SEMPRE t’ofereix la millor recompensa.
Us desitjo tota la sort del món i tots els èxits del món!
L’institut Frederic Mompou sempre serà casa vostra!
Joan Alberich, director
Institut Frederic Mompou
Sant Vicenç dels Horts, 13-7-2020″
