El 25 d’octubre -dia en què va néixer Georges Bizet o Johann Strauss- es va celebrar, per segona vegada a la història, el Dia Mundial de l’Òpera.
A l’aula de música, vam celebrar aquest dia començant les classes de la setmana amb l’audició d’una ària d’òpera.
L’òpera és una obra musical que afegeix a la música la literatura i el teatre. Escrita per orquestra, solistes vocals i cor, s’inspira en un llibret i posa en escena uns personatges i les seves circumstàncies.
Des de l’estrena de l’Orfeo de Claudio Monteverdi, l’any 1607 a Itàlia, l’òpera es va anar estenent per Europa i va ser ràpidament adoptada pels compositors alemanys, convertint-se en grans rivals dels italians, com és el cas de Georg Friedrich Händel (que en va escriure només 43!!!). Durant la seva evolució, es va dividir en òpera bufa i òpera seriosa, i cada país la va adaptar als seus gustos i tradicions musicals. Per exemple, Mozart va barrejar els estils de l’òpera còmica i de la seriosa i del singspiel, i Wagner preferia anomenar-la drama musical, per la riquesa i plenitud de les seves obres.
A Catalunya, la primera representació operística va ser Il più bel nome d’Antonio Caldara, el 1708, quan encara no existia el Gran Teatre del Liceu
Quatre-cents anys després, l’òpera continua essent una de les experiències més emocionants de la música en viu.
Aquí us deixem uns quants enllaços per si voleu sentir-ne alguns moments.