INTERCANVI AMB BERLÍN 2009- FOTOGRAFIES I COMENTARIS
L’intercanvi dia a dia
Divendres 13 de febrer:
Ja som a Berlín:
Esperant el tren:
Dilluns 16
1r dia a l’insti de Kladow: ens han donat la benvinguda, hem assistit a algunes classes i ens han ofert un esmorzar:
Després de les classes hem anat a veure la Porta de Brandenburg i a visitar la Berlinische Gallerie. Pel camí hem fet alguna guerra de boles de neu…els profes no se n’han lliurat. També hem passat pel Check Point Charlie.
Dimarts 17
Els/les nostres estudiants han estat testimoni dels horrors de l’Holocaust en la visita que hem fet al camp de concentració de Sachsenhausen, al nord de Berlín.
Dimecres 18
Del Berlín soviètic al Berlín de la Berlinale, valgui la redundància: d’Alexander Platz fins a Potsdamer Platz.
Comunicat: Els profes fan saber a les famílies que, tal i com es veu a les fotos, l’alumnat de casa és educat, interessat, disciplinat, respectuós i…fotogènic.
Dijous 19
Avui hem visitat el Reichtag, el Parlament alemany…
…i el Museu Pergamon, un dels museus més importants del món:
Hem acabat a la K-Damm, visitant l’Església de la Memòria:
Divendres 20
Visita al Museu del Mur: documental-projecció, exposició fotogràfica (interiors: no hi ha fotos).
Visita tram mur conservat:
Esquiada 2009
Diumenge 22
Berlín espectacular:
Dilluns 23
Abans d’agafar el tren cap a l’aeroport:
Comentaris
Dimarts 17
Sònia:
Molt de silenci, tant als carrers com al tren. Som els únics que parlem.
Gemma:
Ens hem de treure les sabates per entrar a casa.
Olga:
Els seients dels trens tenen calefacció.
Georgina:
Mengen a tothora, i molt, i tot és molt gran.
Anna:
El nòrdic és com de plàstic i més petit que el matalàs.
Júlia:
Quan mengen no fan servir tovallons!!
Natàlia:
Per a travessar tota la ciutat necessitem agafar molts busos i trens.
Adina:
Mengem molt malament, molt i sempre, i no tenen aigua sense gas.
Andrea:
Els trens i els busos sempre arribem a l’hora, i si arriben abans, s’esperen.
Maria:
Van descalços per la casa i quan demanes aigua mineral te la porten amb gas. No sé quin horari tenen per menjar perquè mengen quan els hi pica.
Edna:
Trobo a faltar el pa amb tomàquet!! Però trobava a faltar Berlin. Som uns notes aquí, cridem tant…
Andrea:
No fan servir tovallons i encara no sé quin horari fan per menjar, mengen a totes hores. Parlen molt fluix i nosaltres cridem massa. Berlin és enorme, ens han dit que trigues 2 hores per anar d’una punta a l’altra. Sempre van en bus, tren i metro.
Mariona:
El suc de poma és amb gas, i si vols aigua sense gas, l’has d’agafar de l’aixeta, però l’aigua és bona.
Xènia:
Molt de fred, molta neu i massa aigua amb gas. Tot el dia amunt i avall en tren, metro i bus.
Marc:
Molta neu. Les guerres amb boles de neu són molt divertides. És un viatge molt divertit i interessant.
Àgata:
Cinquanta quilòmetres d’una banda a l’altra de Berlin. Per trobar aigua sense gas, al lavabo. No sé quan menjar.
Jordi:
La família és molt simpàtica, la casa gran, però el llit és una mica estrany. Els horaris són molt… variables. El fred és suportable i el transport públic hi ha poc control.
El Lennon, el Daniel i la Laia us ho explicaran un altre dia.
Els profes:
Els alumnes estan molt adaptats a les famílies, segueixen molt bé les visites i… encara no s’han enamorat…
