Annie Ernaux (Normandia, França, 1942) va rebre el Premi Nobel de Literatura l’octubre passat. És un reconeixement a una dona que fa cinquanta anys que està escrivint una realitat sociològica que pren com a punt de partida la seva vida. No es tracta de parlar del que ha viscut perquè sí sinó per mostrar com les vides més invisibles poden ser escriptura. La seva obra és autoficcional perquè, encara parteix de les seves pròpies vivències, la mateixa escriptura sempre té ficció. I, llegint tota la seva obra tindrem la vida completa, no de manera cronològica sinó com un trencaclosques que podem armar amb les lectures: la seva adolescència, la vida familiar pública en una botiga d’ultramarins, la roba com a símptoma de carència social, els estudis i l’arribada a una altra classe social que va conèixer a través dels seus estudis a la Universitat. És per tot això que Annie Ernaux parla des d’una consciència de classe baixa fent que els seus llibres siguin un tractat històric, psicològic i social.
Molt recomanable!
