Una de les experiències més boniques de la nostra feina és quan passeu a veure’ns, anys després d’haver-vos graduat, i ens expliqueu el vostre camí fet. És una emoció difícilment descriptible veure-us ja com a homes i dones, segures i valentes, felices.
La Montse ara és una campiona reconeguda, és portera de l’Espanyol, i juga sovint a primera divisió. I no només competeix al més alt nivell, també cursa estudis de grau superior. Triomfar no vol dir ser famosa i reconeguda, vol dir ser com la Montse, que a l’ESO era tímida i pensava que no valia prou. Que no era prou intel·ligent, ni prou bona. Que el futur al qual aspirava li quedava fora de l’abast. I que la duresa de la vida podria amb els seus somnis. Però no. Amb molt d’esforç es va treure el Batxillerat mentre entrenava per ser la professional immensa que és. I quan va acabar tenia sobre la taula més d’una oferta, també d’algun altre equip molt famós. Va poder triar i va escollir com és ella, basant-se no en les aparences sinó en els valors.
Ara està triomfant i surt a la ràdio, a TV3, al barri la paren pel carrer i li demanen autògrafs, però això no l’ha canviada. La Montse ja no és la nena tímida i insegura que era. És una dona valenta que lidera amb l’exemple i la humilitat, perquè tot i que és extraordinària, mai no serà orgullosa o superba. Sempre serà generosa, càlida i lleial. Costa no emocionar-se cada vegada que passa a saludar-nos. I no ens oblida mai.
T’estimem, Montse.
Felicidades montse siemprr has sido una niña ejemplar