Quan vaig començar el meu projecte de treball de recerca, estava preocupat i nerviós, però alhora emocionat ja que el tema seria una cosa nova per a mi i per als professors. Jo vaig iniciar-lo sense saber res sobre el tema. Un dia quan tenia 10 anys li vaig preguntar al meu oncle si mai havia viscut un esdeveniment revolucionari o una guerra. Em va parlar una mica sobre la guerra de 100 hores o la guerra del futbol; des d’aquell moment es va incrementar la meva curiositat. Il·lusionat esperava que, durant el meu període d’educació a Hondures, me’n parlarien, cosa que mai va ocórrer, potser sigui per un sentiment de vergonya o perquè no era gaire rellevant.
Durant aquest període de realització del meu TDR he après més que en el meu país sobre aquest tema i altres aspectes.
A l’hora de preparar l’exposició, dies abans vaig exposar el TDR als meus pares. L’exposició davant del tribunal va ser una experiència increïble malgrat que al principi estava una mica nerviós, però després de 30 segons, em trobava en el meu millor moment i em sentia segur de mi mateix. Gràcies a això me’n vaig sortir tot i tenir un tribunal que m’ho va posar una mica difícil. Jo n’estic molt content.
En conclusió, fer un bon treball de recerca no és fàcil, però si s’hi dedica temps i esforç, el resultat pot ser espectacular.
