Autores: Sandra Martínez, Elena Aranega, Abril Arenas, Lola Burrull.
El passat dijous 23 de març del 2023, a l’Auditori de la Caixa de Sabadell es va realitzar un homenatge a les víctimes dels camps de concentració, organitzat per l’Escola Pia de Sabadell. L’alumnat de 1r de batxillerat humanístic-social del nostre Institut, juntament amb les professores Marta Puigdellívol i la Marta Arderiu, vam tenir l’oportunitat d’assistir a aquest acte que va aplegar alumnes de diversos instituts de la ciutat.
L’acte va començar amb una presentació acompanyada d’una presentació on s’exposava el context històric i permetia entendre la situació i les condicions de vida tan precàries que va viure la Giza, la protagonista del documental. Una nena nascuda dins el Gueto de Varsòvia i que avui en dia, és un dels últims testimonis vius que existeix de l’Holocaust.
A continuació, els representants de diferents col·lectius perseguits en aquella època van fer uns breus parlaments. A més a més, cadascun d’ells van explicar el que van patir les persones de les seves comunitats, com ara el col·lectiu gitano, LGTBI, la comunitat jueva o els milers de republicans espanyols i catalans que van acabar presos en aquests camps.
Tot seguit, l’organització va passar-nos el documental titulat “Giza, la niña de la maleta“, que explica la història de la Giza. Una nena que gràcies als seus pares, va aconseguir escapar del gueto de Varsòvia amagada dins d’una maleta; i a qui una família polonesa va cuidar durant la guerra. El documental explica la seva vida i com, molts anys més tard, va descobrir que ella era una víctima més de tot aquell horror. Voldríem ressaltar un dels fets que més ens va impactar de la seva història; el moment de la trucada de la seva germana gran adoptiva, quan sense ser-ne conscient va ser capaç de continuar la conversa en polonès, una llengua que no parlava des de la seva infantesa. I és que quan tenia 6 anys la Giza va marxar a viure a l’Uruguai amb els seus tiets biològics; deixant enrere la família adoptiva que l’havia salvat. Una família adoptiva que mai va deixar de buscar-la i que 65 anys més tard va aconseguir retrobar.
Finalment, vam tenir l’honor de realitzar una videotrucada en directe amb la protagonista d’aquest documental, la Giza. Cada institut li va formular unes preguntes per resoldre algunes inquietuds que van generar la seva experiència vital. Ella va respondre amb molt entusiasme i això va generar un gran interès a molts dels estudiants.
Com a conclusió de la sortida, per a nosaltres va ser una experiència molt emotiva alhora que enriquidora, ja que vam poder prendre consciència del passat per poder millorar el nostre futur.



