El 25N hem volgut fer present pels passadissos de 4t , Batxillerat i el vestíbul que la violència contra les dones ja la trobem a la mitologia.
Potser mai hi havíem pensat , però arrel d’una conferència de la professora Montse Bastons, ens hem adonat que tenim un munt de mites , on dones com Medusa, Ío, Cal·listo han estat castigades per deesses per haver estat violades per Posidó, la primera o Zeus les altres dues.
Si ni les deesses s’acompadeixen del seu propi gènere, i també les castiguen com a Sèmele, ara imagineu-vos els déus o els homes, com Tereu que per tal que no expliqui l la violació comesa , li talla la llengua a Filomela.
O Lucrècia que després de parlar –ne amb el seu pare i el seu espòs, ella mateixa es suïcida.
Hi ha d’altres que la seva bellesa és objecte de desig, o potser perquè representa allò que no es pot tenir, és més desitjable? Així podríem parlar de Galatea, Dafne, Sirinx, Narcís o Hermafrodit.
I encara que totes les que fem clàssiques tenim molt clar que les dones som «res parlantes , ( coses que parlen), veure-ho escrit és del tot colpidor.
“Més val que tornis a casa i t’ocupis dels teus treballs propis,
la filadora, el teler, i que ordenis també a les criades
que es preocupin de fer les feines. Parlar els pertoca
només als homes, i a mi sobretot, que soc qui mana a casa.”
És la constatació del fet, allò que en llatí és «verba volant, scripta manent» ( les paraules se les emporta el vent, però allò que està escrit roman).
ESPEREM QUE ELS LLEGIU I ARA EN TINGUEU UNA ALTRA VISIÓ
Comentaris recents