És un autèntic plaer i privilegi que avui estem tots aquí. Creiem sincerament que no podíem pas fer-li un millor homenatge a l’Antoni Ballester. I no ho diem pas per la caminada en si, sinó pel sentit d’aquesta. Un humil i sentit homenatge que es personalitza amb la mateixa importància entre cadascun de nosaltres: alumnes, exalumnes, pares, mares, conserges, exdirectors, directores, familiars, amics, companys, ex companys, professors, professores, exprofessores, exprofessors i un llarg etcètera… En definitiva, tota la família Antoni Ballester que en aquesta sortida vol aplegar aventura, natura, bellesa, sacrifici, amistat, superació, esforç, companyerisme i il·lusió. Algunes de les paraules que el propi Antoni i la seva companya Joana, van escriure i reflectir en el llibre de dedicatòries que tenim al centre, que van signar en el dia de la seva inauguració i que hem volgut que quedés també imprès, en aquesta samarreta commemorativa. Aquesta caminada que volem immortalitzar com a – Ruta Antoni Ballester – hem volgut que sigui el reflex de cadascuna de les aventures i projectes que va tenir l’Antoni al llarg de la seva vida i que igualment ha de ser el reflex del que es produeix, es van produir i es seguirà produint, curs rere curs, any rere any, dins i fora, de les parets del nostre centre, per totes i tots nosaltres.
I és que amb motiu de la celebració dels 25 anys del nostre institut, hem cregut oportú projectar la figura de l’oceanògraf i químic Antoni Ballester i Nolla al lloc que es mereix com a científic pioner a Catalunya i, per extensió a l’Estat espanyol.
Fill de Mont-roig del Camp, Ballester té una carrera professional envejable que va culminar amb el seu gran somni: la realització del projecte científic de la Base Antàrtica Espanyola (BAE). Després de 17 anys de repetides negatives, el 1988 el seu somni es feia realitat.
Però Ballester va ser alguna cosa més que un científic. Fou una persona vinculada amb la defensa de les llibertats, va lluitar al front amb la República i després de la Guerra civil va haver de patir els camps de refugiats del sud de França. Va ser un dels primers submarinistes espanyols, intens espeleòleg, poeta, i també un actiu membre del Centre Excursionista de Catalunya.
Avui som aquí per recordar aquesta darrera faceta de la seva personalitat: la seva passió per l’excursionisme. Des del Departament d’Educació Física de l’Institut que porta el seu nom hem volgut encetar la setmana d’actes de celebració del 25è aniversari de l’Antoni Ballester (amb un any de retard obligat per la pandèmia) rememorant una excursió que, segons del seu cosí Joan Ballester Grau, van fer l’Antoni i l’Assumpció Plana, que després seria la seva dona, el juny de 1953. Reproduïm les paraules del seu cosí:
“Vaig conèixer l’Antoni quan jo tenia set o vuit anys; era una nit de finals de juny, quan amb els meus pares tornàvem de veure el castell de focs de la festa major de Sant Pere, quan de sobte ens va agafar un xàfec d’estiu, d’aquells que et deixen xop en poca estona, i en arribar corrent al porxos de la plaça del Mercadal, llavors d’Espanya, vaig veure una xicot barbut i una noia rossa, amb unes grans motxilles, que cridaven al meu pare. Eren l´Antoni i l’Assumpció, que venien de fer una travessa per la serra de Llaberia i la mola de Colldejou. Van dormir a casa i van marxar de bon matí, abans de que es despertés l’avia. L’Antoni i l´Assumpció anaven sols feia dies per la muntanya i no eren casats. Avui, això no tindria cap importància però en aquells anys de postguerra era un gran trencament”
Res més, moltes gràcies per haver volgut acompanyar-nos. Agrair als amics del Centre Excursionista L’Areny, amb el Jordi Callau al cap davant, la seva implicació desinteressada en aquesta iniciativa i, a l’Ajuntament de Colldejou, les facilitats que ens han donat en tot moment. Esperem que tinguem un bon dia i que gaudim d’aquell paisatge que tan estimava l’Antoni Ballester.
Gràcies a tothom, per haver-ho fet possible: TOTS SOM, avui més que mai, d’alguna manera, Antoni Ballester !
