L’ institut com cada any ha participat a l’acte que realitza l’ajuntament de Palleja en
commemoració al dia internacional de la dona treballadora.
A l’acte van participar l’alumnat de 4t d’ESO des de la matèria de Cultura i Valors ètics on
treballem la discriminació, estereotips i violències que pateixen avui dia les dones al mon.
Va començar l’acte amb la lectura del manifest per part de treballadores i treballadors del
consistori.Va continuar la senyora alcaldessa llegint un document signat per sis municipis del
baix Llobregat conforme es declaren ajuntament feminista.
Seguidament van participar les cinc alumes de 4t d’ESO de linstitut.
Marta Roig va parlar sobre la vaga del 8 M dient que era una vaga de:
VAGA DE CURES
Volem parar de cuidar però, d’altra banda, també volem reivindicar les cures en si mateixes. Volem
parar perquè les cures no recaiguin només en nosaltres.
VAGA LABORAL
Una vaga laboral significa no realitzar el treball assalariat en empreses, comerços, fàbriques, serveis
públics de salut, educació, cures. Com si durant aquesta jornada desapareguéssim físicament de tots
aquests espais que ocupem.
VAGA DE CONSUM
Volem parar de consumir, aturar els mercats dels nostres barris i pobles. També volem construir
estratègies de consum alternatiu, que respectin els nostres drets i les nostres vides.
VAGA ESTUDIANTIL
Volem parar a les escoles, instituts i universitats; perquè l’ensenyament en totes les seves etapes és el
principal espai de socialització en què es reprodueix l’actual sistema capitalista i patriarcal i està molt
lluny de ser un espai en el qual es creix en equitat i igualtat social.
Laura Campmany va parlar sobre els cossos de les dones i la llibertat sexual de la que ha de
gaudir:
El control de la nostra vida sexual i reproductiva és un instrument del patriarcat per tractar de
sotmetre els cossos i les vides de les dones, lesbianes i trans. El dret a decidir com un dret de
justícia social que defensa el feminisme, va obrint portes perquè puguem expressar diferents
projectes de vida, noves formes de viure la sexualitat, la maternitat, el cos i la identitat. Els drets
sexuals i els reproductius tenen a veure amb el cos i la nostra subjectivitat, i amb les
condicions socials, culturals i econòmiques en què vivim.
Perquè els nostres drets sexuals i drets reproductius estiguin reconeguts i siguin efectius per a
totes-totes-totes les dones, independentment de la nostra edat, condició migrant i identitat
sexual i de gènere.
Perquè l’educació sigui pública, laica i amb currículums feministes on es transversalitzi la
perspectiva de gènere en totes les disciplines.
Perquè l’educació afectivosexual estigui prevista en el currículum escolar i sigui integral,
lliure d’estereotips sexistes i lgtbifóbicos.
Una educació laica que informi, sense moralismes, sobre la importància de la prevenció
d’embarassos no desitjats, les infeccions de transmissió sexual i la violència sexual.
Perquè es reconeguin els nostres cossos i la sexualitat com a subjectes de plaer.
Hanae Siyoubi de 4t B va parlar sobre la desigualtat salarial que patim les dones respecte als
homes.
Perquè les dones seguim realitzant el treball domèstic i de cura per cobrir les necessitats
bàsiques de la vida. Un treball imprescindible per a la reproducció social de la vida, que
s’invisibilitza i no es reconeix, i que realitzem les dones en contextos de precarietat creixent.
Perquè quan realitzem el treball domèstic i de cura en l’àmbit familiar ho fem de forma
gratuïta i precaritzada, i quan ho fem en el mercat laboral és en condicions d’explotació que
van des de la precarietat a la tracta laboral.
Perquè la divisió sexual del treball ens condemna també a feines precaris, a la discriminació
laboral, a una bretxa salarial del 23% que genera precarietat laboral, amb major incidència si
som majors de 45 anys. Aquesta bretxa salarial ens obliga a treballar “gratuïtament” 54 dies a
l’any i ens enfronta a un sostre de vidre per accedir a llocs de decisió i poder.
Perquè la precarietat laboral ens llança a la pobresa, fins i tot encara que tinguem una feina.
La suma de les condicions que s’acumulen al llarg de la nostra vida: pitjors salaris, major
treball a temps parcial i per tant una base de cotització més baixa incideixen en pitjors condicions al llarg de la vida, inclosa la jubilació. Les pensions contributives són molt inferiors, així com la quantia que percebem.
A continuació va parlar la Aina Puigventós de 4t B sobre les violències que patim les dones al
món.
Perquè les violències masclistes són una forma de dominació; és intolerable que no puguem
ser autònomes, propietàries de les nostres vides, dels nostres cossos; que expressar-nos o
simplement caminar pels carrers ens produeixi por. No estem disposades a consentir ni una
sola manifestació de violència contra les dones. I diem PROU a totes les violències que patim
en tots els àmbits i espais de les nostres vides: a la llar, la feina, els espais públics: transport,
carrers, places; amb la parella, la família, l’entorn laboral, la societat i les institucions de
l’Estat.
Perquè es consideri la violència masclista com una qüestió que afecta a tota la societat, que té
la seva arrel en un sistema patriarcal que organitza les nostres relacions socials.
Perquè es promogui de manera efectiva una educació afectiva i sexual que s’eduqui els nens
contra unes masculinitats violentes, possessives, dominants, i a les nenes per desenvolupar la
seva individualitat i sortir del marc de l’amor romàntic.
Perquè el rebuig a la violència sexual vagi acompanyat de canvis culturals, en les idees,
actituds, relacions i en l’imaginari col·lectiu que ens torni la nostra condició de subjectes de
drets i ames dels nostres cossos, alhora que disposem de recursos per la prevenció, la justícia i
reparació de les dones víctimes de violència sexual.
Perquè deixem, com a societat, de naturalitzar les violències sexuals o, pitjor, de responsabilitzar-ne a les que som agredides en lloc de a qui agredeix.
I per acabar l’acta la Lia Cerezo de 4tA va llegir una poesia d’una poetessa nicaragüenca
anomenada Gioconda Belli.
Y Dios me hizo mujer
Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas
y pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños,
el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.
Va acabar l’acte amb fort aplaudiment a les nostres alumnes per la seva col·laboració.
Comentaris recents