“Iniciem la reflexió en centre”, els equips pedagògics tenim la paraula. Conclusions.
Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
Per millorar el lideratge pedagògic al nostre centre ens cal confiar en la capacitat per fer canvis en qualsevol aspecte del funcionament del centre: canvis curriculars, canvis metodològics, canvis en l’organització del temps, canvis en les funcions i responsabilitats dels mestres i canvis en la manera de relacionar-se amb les famílies o amb l’entorn, si cal. Una escola sense autonomia és una escola que no pot estar orientada a la millora.
A banda d’això, ens cal dur a terme un lideratge distribuït entre diferents membres del claustre per tal de reforçar la tasca d’impuls pedagògic juntament amb els membres de l’Equip Directiu.
De fet, aquest lideratge distribuït ja es fa palès a través de les figures dels coordinadors pedagògics de cada comunitat i, també, a través dels membres del claustre que assumeixen altres coordinacions específiques (el coordinador digital, LIC i riscos laborals). Igualment, i a banda d’aquestes coordinacions, també tenim el total dels membres claustre treballant en equip setmanalment i de manera transversal en les diferents comissions de treball constituïdes: festes, material, digital, escola verda, biblioteca i equip pedagògic.
Podem dir, doncs, que el lideratge pedagògic és present al nostre centre i treballem dia a dia per millorar-lo. Però també convé posar de manifest que encara ens manquen molts moments de reflexió conjunta per anar avançant i compartir els diferents punts de vista amb la intenció de consolidar les pràctiques pedagògiques exitoses i més ben valorades i, alhora, incorporar-ne altres de noves.
Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
El claustre de l’Escola Setelsis és un claustre participatiu i compromès. En general, l’equip docent està disposat a assumir els canvis metodològics que calgui per adaptar-se a les demandes de la societat actual, estar al dia i avançar en innovació educativa.
Tot això es posa de manifest, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, si ens fixem en la bona participació en les activitats de formació permanent proposades des del Pla de Formació de Zona (PFZ) o bé altres que puguin són d’interès pels diferents membres del claustre.
En aquests darrers cursos també hem vist la necessitat d’impulsar una Formació Interna de Centre (FIC) que ens permeti afavorir l’aprenentatge entre iguals i potenciar les habilitats i/o experteses dels mestres, compartint-les amb la resta de l’equip docent. Malgrat els avantatges que suposa aquest recurs, encara ens costa d’aplicar-lo i implementar-lo al nostre centre.
Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
És evident que l’objectiu últim de la nostra escola és donar resposta a les necessitats educatives dels nostres infants. Per això, ens cal recollir les informacions que ens siguin útils, gestionar-les i convertir-les en propostes de millora. Per fer-ho, podem comptar amb les idees, suggeriments, queixes i propostes de les famílies i amb les aportacions i experiències del conjunt dels mestres a partir de la seva pràctica diària.
Hi ha mestres que es formen i porten a terme pràctiques amb bons resultats, mestres que innoven… i a l’escola ho hem de saber aprofitar. De la mateixa manera, les experiències negatives han de ser analitzades per tal de millorar-les i no repetir-les.
Com a bones pràctiques destaquem les intercomunitats, és a dir, les reunions pedagògiques compartides entre l’equip docent de diferents comunitats. Aquestes trobades formen part de l’aprenentatge i presa de decisions conjunta a partir de les necessitats o fortaleses que detectem i compartim.
Els Claustres “Compartim projectes” també són una bona eina de reflexió pedagògica. Trimestralment creem un espai de reflexió i anàlisi dels diferents projectes que es treballen a les aules. Aquesta pràctica ens permet aprendre, compartir, millorar i implementar diferents metodologies, tècniques, pràctiques…
Fer xarxa amb altres escoles, crear estructures de treball i aprenentatge cooperatiu entre centres educatius i crear sinergies positives entre tots, ens acompanya i ens ajuda a créixer alhora que ens proporciona eines per encarar els canvis metodològics i organitzatius que ens anem plantejant.
Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
A l’escola portem a terme els canvis que són fruit del debat intern i de la reflexió referent als resultats dels objectius de la PGA i l’anàlisi de la memòria que se’n deriva en finalitzar cada curs escolar. En definitiva, aquests canvis pretenen millorar els resultats acadèmics de l’alumnat i l’organització general del centre. És cert, però, que necessitem un bon acompanyament durant la seva aplicació per combatre’n la superficialitat o el fracàs.
És important trobar més espais de diàleg i debat pedagògic amb tots els membres del claustre. Aquests espais de trobada i reflexió haurien de tenir una periodicitat molt ben determinada en el calendari del curs i hauríem de saber respectar-la i prioritzar-la. Hem d’evitar ajornar aquestes reunions per encabir-hi altres aspectes sobrevinguts. Alhora, seria interessant canalitzar totes les aportacions i propostes de millora i plantejar noves actuacions concretes a l’inici del curs escolar.
Per finalitzar, podem acabar dient que ens cal una millor gestió del temps i tenir present que el nostre context és proper i llunyà al mateix temps. Eduquem aquí i ara amb una mirada cap al futur.
