El dijous 15 de gener, un fet inesperat va passar a l’escola: un pardal va xocar contra un dels vidres. Quan el vam trobar, semblava desorientat, amb poca estabilitat i potser amb una ala malmesa. Davant d’això, vam decidir tornar-lo a la natura i deixar que ella fes el seu curs.

L’endemà, però, la sorpresa va ser gran: el pardal havia tornat a entrar a l’escola. En veure que era divendres i que encara estava dèbil, vam prendre una decisió molt important: fer de centre de recuperació perquè pogués descansar i recuperar-se amb tranquil·litat. Li vam preparar un espai ampli, amb aigua i menjar, perquè passés el cap de setmana el més còmode possible.

Quan el dilluns vam veure el gran canvi que havia fet, ens vam adonar que cuidar algú comporta responsabilitats. Entre tots i totes vam fer una pluja d’idees sobre què necessitava el pardal i vam adequar el pati del liquidambar perquè fos la seva nova casa. Li vam posar un nom, Saltet, i vam preparar zones d’aixopluc, una zona de menjar, una d’aigua a nivell de terra perquè semblés un petit estanc natural, i vam revisar els desaigües perquè no es fes mal.

Cada dia sortíem a observar el Saltet, des del pati o darrere els vidres. Érem els responsables de donar-li menjar i aigua, netejar l’espai i comprovar que tot anés bé. Ens vam convertir en observadors atents i cuidadors responsables.

El dilluns 26, però, en arribar a l’escola, vam anar corrents a veure el Saltet… i no hi era. Durant tot el dia vam estar molt pendents per si estava amagat. L’endemà, davant la incertesa, vam començar a fer hipòtesis: potser ja s’havia recuperat i havia marxat volant, potser havia entrat un altre animal, potser un gat, un altre ocell o fins i tot una guineu.

Per intentar entendre què havia passat, vam sortir al pati del liquidambar a buscar pistes. I en vam trobar moltes: petjades d’ocell de tres dits, un grup de plomes, restes de sang, menjar fora del lloc habitual i unes caques més grans que les del Saltet. Amb totes aquestes pistes, vam començar a analitzar, pensar, parlar i escoltar-nos per intentar descobrir què podia haver passat.

I què creiem que li va passar al Saltet?

Després d’observar totes les pistes que vam trobar al pati del liquidàmbar, vam intentar lligar-les com si fóssim petits investigadors i investigadores. Vam parlar, vam escoltar totes les opinions i vam pensar diferents possibilitats.

Hem arribat a la conclusió que poden haver passat diverses coses: potser el Saltet es va recuperar del tot i va marxar volant cap a la natura, potser un altre ocell va passar per allà i se’l va endur, o potser la seva família el va venir a buscar.

No sabem amb certesa què va passar, però sí que sabem una cosa molt important: durant els dies que va ser amb nosaltres, el Saltet va estar cuidat, respectat i estimat.

Un cop vam arribar a aquestes conclusions, vam decidir compartir la nostra investigació. La colla d’I4 estava a l’espera de les nostres conclusions, perquè ells també volien saber què li havia passat al Saltet. Per això, vam anar a veure’ls per explicar-los totes les pistes que havíem trobat al pati del liquidambar i les conclusions que n’havíem extret.

Els vam explicar què havíem observat, què havíem pensat i quines possibilitats creiem que podien haver passat amb el Saltet. D’aquesta manera, ens vam convertir en transmissors del nostre aprenentatge, compartint amb els més petits tot allò que havíem descobert.

Aquesta experiència ens ha permès aprendre a observar amb atenció, a fer-nos preguntes, a acceptar que no sempre tenim totes les respostes i a entendre que la natura segueix el seu propi camí.

El Saltet ens ha regalat una gran experiència d’aprenentatge i ja forma part de la nostra història com a colla, i del que hem après junts.