L’infant és un ésser motor que aprèn del món manipulant els objectes que l’envolten. A partir de l’activitat corporal, construeixen i elaboren els diferents esquemes del pensament.
En els primers anys de vida, les experiències viscudes amb el cos i a través del cos i del moviment i les seves interaccions, són fonamentals per la construcció de la personalitat i l’adquisició de la pròpia identitat.
És així com en les sessions de psicomotricitat es treballa de manera global a partir de vivències corporals que li faciliten el desenvolupament de les capacitats sensoriomotrius, perceptives, comunicatives o expressives mitjançant la interacció activa cos-entorn.
Tot seguit podreu observar als espiadimonis i les papallones com en gaudeixen:
https://photos.app.goo.gl/t4PDSZeBERLp8rSy6
“L’educació psicomotriu és una pràctica educativa, preventiva o d’ajuda que per mitjà de la vivència del cos, el moviment i l’acció i la seva posterior representació, actua sobre la globalitat de l’infant per tal que aprengui a coneixes relacionar-se amb els altres, amb els objectes, amb l’espai i amb el temps” (Viscarro i Camps, 1997).
