“Las ideas vuelan, saltan alrededor, se acumulan, crecen, se desmoronan y se esparcen hasta que una de ellas se agarra, vuela más alto y conquista al grupo entero.” Loris Malaguzzi
El treball per projectes, el treball a partir de reptes o preguntes, parteix d’una concepció global de l’educació que es basa a escoltar l’infant, en el foment del desig d’aprendre i el treball col·laboratiu. Una forma d’aprendre que té en compte tots els infants, en què tots participen activament i on són els protagonistes del seu aprenentatge perquè connecten amb el seu propi món.
OCASIÓ, INTENCIÓ, MIRADA, ESTRATÈGIA, ACCIÓ, AVALUACIÓ I ARQUITECTURA.
L’Ocasió: és el moment en què els adults escolten als infants i poden identificar un tema que connecta amb els seus interessos. Reconeixen quelcom com a possibilitat educativa tot identificant què és el que realment importa que els infants aprenguin en relació amb aquest tema, a més dels elements del currículum que es poden desenvolupar. Caldrà en aquest sentit, també valorar la idoneïtat d’iniciar el projecte en aquell moment o fer-ho més endavant.
La Intenció: és el moment de connectar el tema del projecte amb la realitat, emocions, inquietuds, interessos dels infants. Què diu el projecte de si mateixos? Això es pot fer per exemple a través de preguntes i connexions amb el seu ells mateixos i l’entorn més proper. Per exemple, en un projecte sobre cases, apropar-se a la pròpia llar de cadascú. És la fase de la “construcció del desig”. Un llarg temps en el qual els adults fan possible que els infants decideixin fer el projecte, tenir un objectiu comú. Per exemple, el disseny i construcció d’un hotel d’insectes.
La mirada: És el moment d’emprendre el projecte o petita investigació. Identificar allò que saben els infants, compartint els coneixements previs a través de diferents llenguatges. A la nostra escola, a infantil, es defugirà de les preguntes què saben o què volen saber, però detectarem i evidenciarem aquests sabers i allò sobre què encara cal investigar (el que es vol saber).
L’estratègia: És el moment d’acordar amb el grup com es durà a terme la investigació, projecte, recerca, construcció… posant en relació els objectius d’aprenentatge de la fase d’ocasió amb els interessos del coneixement de les nenes i nens. D’aquesta manera els continguts es converteixen en eines al servei de l’aprenentatge i no al revés, sempre en companyia amb els altres.
L’acció: És el moment de definir què es farà amb tot l’après, quina projecció pot tenir en el seu entorn, a l’escola, a les famílies… I també és l’oportunitat de celebrar l’aprenentatge. En l’exemple de les cases podria ser la construcció d’una maqueta a compartir amb els altres grups de l’escola.
L’Avaluació: Nosaltres concretarem l’avaluació en referència a les orientacions del Currículum d’Educació Infantil. Algunes preguntes podrien ser: De què te’n recordes?, què és el que més t’ha agradat?; què has descobert?; com t’has sentit?…
“En definitiva entender la evaluación en tres dimensiones que la diferencian de la simple acción de calificar: rendir cuentas, dar sentido y marcar la dirección. Vergara.
L’Arquitectura: Nosaltres concretem aquesta arquitectura en la documentació dels projectes.
“El proyecto tiene que poder ser contado como una historia. Como una bonita historia de un grupo que se sorprende ante una ocasión y decide emprender una aventura: el aprendizaje”. Vergara
