La psicomotricitat constitueix una part del desenvolupament integral de les persones.

Segons la teoria del pedagog Piaget, la intel.ligència es construeix a partir de l’activitat motriu dels infants. La importància de la psicomotricitat en els primers anys de vida de les persones és bàsica, ja que l’aprenentatge es produeix a través del moviment, l’acció del nen sobre el medi i les experiències.

En els primers anys de vida, la psicomotricitat té un paper fonamental en el desenvolupament intel.lectual, afectiu i social:

• A nivell motor permet millorar el moviment corporal, el coneixement del propi cos, i la coordinació.
• A nivell cognitiu afavoreix la memòria, l’atenció, i la concentració.
• A nivell social i afectiu ajuda a afrontar les pors i millora la relació amb els altres.

Podem distingir entre la psicomotricitat gruixuda i fina.

La psicomotricitat gruixuda són els grans moviments que es realitzen amb braços, cames, peus, o el cos sencer.

La psicomotricitat fina són els moviments que requereixen precisió i en els què s’utilitza les mans, els canells, els dits, els llavis i la llengua.

A l’etapa d’educació infantil treballar la psicomotricitat és molt important perquè ajuda als infants a dominar els seus moviments corporals, així com a millorar la seva relació i comunicació amb els altres.

En l’edat infantil els infants es comuniquen amb tot el cos i això els ajuda a estructurar el seu pensament i comencen a tenir control emocional.

Els beneficis de la pràctica psicomotriu són:

• Potenciar l’autoestima.
• Vivenciar i tenir consciència del cos.
• La construcció de la seva identitat.
• El coneixement i l’acceptació dels límits.
• Afavoreix la relació entre iguals.

Així a l’escola Montserratina treballem per potencia al màxim totes les capacitats dels nostres infants.