LA CULTURA CATALANA: DANSES I BALLS POPULARS
04/11/25Ballar per aprendre, ballar per créixer
Aquest curs, a la nostra escola, l’eix transversal és la cultura catalana, i això vol dir que, al llarg de l’any, respirarem música, dansa, tradició i llengua. A cicle inicial, cada classe porta el nom d’una dansa o d’un ball popular:
A primer, tenim la classe del Ball de la Civada i la classe de la Masovera.
A segon, hi ha la classe de la Polca d’Ours i la classe del Patatuf.
A través d’aquests noms, no només coneixem balls tradicionals del nostre país, sinó que ens endinsem en un món ple d’històries, ritmes i emocions.
Ballar per sentir, per compartir i per créixer
Quan els infants ballen, el cos parla. Es mouen, escolten la música, riuen, s’ajuden, es miren. I sense adonar-se’n, aprèn molt més que uns passos: aprenen a expressar-se, a treballar en equip, a escoltar i a respectar el ritme dels altres.
La dansa ajuda a desenvolupar l’equilibri, la coordinació i la memòria, però també l’autoestima i la sensibilitat. És una manera d’aprendre amb tot el cos, amb el cap i amb el cor. I, alhora, és una porta oberta a la cultura i a les arrels del nostre poble.
La riquesa de les danses catalanes
Els balls i danses populars catalans formen part del nostre patrimoni i ens expliquen com vivien, com celebraven i com s’expressaven les generacions d’abans. Ballar-los a l’escola és una forma viva de mantenir viva la nostra cultura, de transmetre tradició, música i valors d’una manera divertida i compartida.
Cada dansa té la seva història, el seu caràcter i la seva música. Algunes són alegres i plenes de salts; d’altres, més suaus i rodones. Però totes tenen una cosa en comú: ens uneixen i ens fan moure plegats.
Més que una activitat, una experiència
A l’escola, treballem les danses d’una manera vivencial. Comencem amb contes, cançons o jocs, i a poc a poc anem descobrint els moviments, els ritmes i les formes que donen vida a cada ball. Els infants aprenen escoltant, observant i experimentant, i això els permet gaudir del procés i sentir-se protagonistes del seu aprenentatge.
Quan ballen una dansa tradicional, també fan música, llengua, plàstica i matemàtiques sense adonar-se’n: compten els passos, escolten el compàs, treballen les paraules de la cançó i creen formes amb el seu cos i l’espai. Tot està connectat.
La dansa com a llenguatge de vida
Ballar és una manera de viure el moviment, l’alegria i la relació amb els altres. És expressar-se sense paraules, és sentir que el cos forma part de l’aprenentatge. Per això, a la nostra escola, volem que la dansa sigui present en el dia a dia, com un llenguatge més per aprendre i créixer.
Aquest curs, cada pas, cada melodia i cada somriure que acompanyi una dansa serà també una manera de celebrar la nostra cultura i la nostra manera de ser.
Perquè ballar ens connecta amb els altres, amb la música i amb nosaltres mateixos.
I perquè, en el fons, ballar també és aprendre.





















