“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment?

Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…!

Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens capacitat per a tot! Sí, ets una meravella.

I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar (tots hem de treballar) per fer d’aquest món un lloc digne dels seus fills.”

Pau Casals