Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis. Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsecament i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

L’educació  pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.

TREBALLEM PERQUÈ ELS INFANTS SIGUIN CRÍTICS, AUTÒNOMS I COMPETENTS, ACOMPANYANT ALS INFANS EN EL SEU CREIXEMENT EMOCIONAL  I COMPETENCIAL  AMB LA FINALITAT QUE SIGUIN ELLS ELS PROTAGONISTES DELS APRENENTATGES..

Los 100 lenguajes de los niños

El niño está hecho de cien.
el niño tiene cien lenguas
cien manos, cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
para cantar y entender
que descubrir cien alegrías
cien mundos
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.

El niño tiene cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.

Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.

Le dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
que no van juntas.

Le dicen en suma
que el cien no existe.

Y el niño dice: “En cambio el cien existe.”

Loris Malaguzzi