…i aquest ha estat el procés de creació i resultat final de la nostra Città infinita.
Nou grups han passat per aquest espai. Cadascuna podia imaginar-se un lloc, un objecte, un espai…i crear, sol o col.laborativament, ampliant les propostes dels companys, respectant la producció dels altres…
Han sorgit moltes idees que s’han fet realitat plasmant-les amb els materials que endreçadament emmarcaven la superfície preparada per la nostra “ciutat”.
Descalços, amb cura i mica en mica s’han construït cases, serveis públics com un ajuntament, places, aeroports, skate parcs, museus i un llarg etc de petits projectes d’infants de totes les edats, que entusiasmats han pogut compartir el resultat final amb les famílies.
Ha costat mentalment recollir la producció final tant bonica però amb la participació de la comunitat ho hem fet amb amor i respecte cap el material i cap a les persones que han pogut gaudir d’aquesta activitat d’inici de curs.

Comencem un nou curs amb il·lusió, energia i reptes compartits.
Aquest any serà un curs especial perquè commemorarem el centenari del naixement de la pedagoga Marta Mata (1923–2006), una figura clau en la renovació educativa del nostre país.

La Marta Mata defensava que l’escola havia de ser un espai viu, obert i arrelat al territori, on infants i joves poguessin créixer no només en coneixements, sinó també en valors i compromís social.

– Donava valor a la comunitat: l’escola no ha de ser només un lloc on s’aprèn, sinó un espai on conviuen i ens fan persones.

– Donava valor a la participació: infants, famílies i mestres tenim un paper actiu en la construcció del dia a dia.

– Donava valor a la creativitat i la llibertat: aprendre també vol dir imaginar, provar, equivocar-se i tornar a començar.

– Donava valor de la justícia i la igualtat d’oportunitats: perquè tothom pugui créixer amb dignitat i respecte.

Com és un any especial per nosaltres hem volgut començar el curs d’una forma també especial, diferent.

Durant dos dies farem una activitat que ens convidarà a construir plegades una ciutat amb peces de fusta. Serà un joc col·lectiu que simbolitza molt bé allò que defensava la Marta Mata: que l’educació és una obra conjunta, on cadascú aporta la seva peça i on el resultat final és sempre més ric amb la suma de les parts.

Així doncs, donem pas a un curs on més que mai compartirem i construirem junts, com ho va imaginar ella, convençuda que l’educació és el motor d’una societat més lliure, més justa i més humana.

I avui hem agafat un paperet i hem anotat només una paraula, un adjectiu que ens inspira a allò que volem per l’escola, seguint aquests valors tant necessaris.