Vet aquí una vegada, fa més de 200 anys, a Catalunya hi havia una guerra amb França. L’exèrcit de Napoleó avançava
imparable, Quan estaven a punt d’atacar als pobles del peu de la muntanya de Montserrat, els seus habitants es van
organitzar per defensar-se. Van agafar llances, pedres i pals. Un nen que es deia Isidre, que anava sempre amb el seu
timbal, va preguntar si podia anar amb ells. Els habitants dels pobles li van dir que se n’anés a casa, encara era massa petit.
En un primer atac, com els habitants es coneixien tots els racons, coves i amagatalls van
aconseguir que els francesos marxessin. Però els francesos van tornar amb més soldats.
Aleshores, aquesta segona vegada, l’Isidre va agafar el seu timbal i enfila que t’enfilaràs va anar camí cap a les muntanyes de Montserrat.
De sobte va veure que els francesos s’acostaven i com sabia que el so del timbal ressonava per les muntanyes, va començar a repicar i repicar.
L’eco del so del timbal ressonava cada vegada més i més fort per tota la muntanya i se
sentien milers de timbals.
El seu pla havia funcionat! Els francesos en sentir tant de soroll es van espantar, perquè es van pensar que s’enfrontaven a milers d’homes armats, i corrents van fugir.
Des d’aquell dia l’Isidre, el timbaler del Bruc, es va convertir en el petit heroi. És per això que van fer una estatua en record seu.
Si vols veure el vídeo de les TRes Bessones i el
timbaler obre aquest enllaç.
