|
En el primer quart del segle passat, des d’un poble del Baix Llobregat, es trasllada a Barcelona un vailet, fill d’una família de petits agricultors, amb moltes ganes de treballar i fer-se home. Barcelona era, aleshores, una ciutat encotillada encara per les darreres muralles que ja l’ofegaven. Els barris de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Horta, Gràcia, Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià eren peculiars i encantadors pobles de la rodalia ben delimitats, separats entre ells així com de la pròpia Barcelona. Aquell minyó comença d’aprenent en un comerç del barri del Raval. Aquells petits establiments on els aprenents, en especial els vinguts de fora, feien vida total a casa. És a dir, hi treballaven a tota hora, hi menjaven i fins en molts casos dormien a la rebotiga. El noi era treballador, espavilat i també, potser, la sort li era propícia. Amb el temps és el capdavanter del negoci. Després es casa i successivament neixen cinc fills, tres nois i dues noies. Per a portar endavant tota la família instal·laren uns telers d’aquells que funcionaven amb els peus i les mans, treballant-hi pares i fills. Amb l’esforç de tots i que la feina no falta, el negoci segueix per camins pròspers, tant que es fa precís engrandir-lo i traslladar-se al barri de Gràcia on ja és una fàbrica de relativa importància. Som temps de bonança, de creació de les grans indústries tèxtils que han subsistit fins fa poc i que, malauradament, han desaparegut moltes d’elles degut a convulsions econòmiques alienes al país. Abans que s’acabi el segle XIX; la manufactura de la família Ribas exigeix, pel seu desenvolupament una fàbrica més gran i és quan es trasllada a Rubí, establint-se a la dreta de la riera i se la coneix pel “Vapor Nou”, perquè en aquella època tot funcionava encara per la força del vapor. Actualment es poden veure restes de la fàbrica i la casa-torre on visqué Don Frederic Ribas, qui era el que dirigia la fabricació, amb la seva esposa Dª Carme Gual. Els germans Ribas amb la seva important indústria feren possible la creació de les Escoles Ribas que tan dignament porten el seu nom. Don Frederic, amb el tracte quotidià amb els seus empleats i un coneixement de les necessitats del poble de Rubí va intuir la necessitat de la construcció d’unes escoles on els infants de la vila, preferentment els fills dels treballadors de la casa Ribas, poguessin assolir una completa educació. El que la idea de la creació de les Escoles Ribas és atribuïble a Don Frederic, quedà palès en el seu testament en disposar que el seu germà Don Lluís s’encarregui de fer-ho, intuint que potser la vida no li donaria temps a ell. Malauradament a Don Lluís tampoc li fou possible en vida, però és ben clar que pensava realitzar-ho perquè en la seva darrera voluntat va encomanar als seus hereus de confiança, la creació d’unes escoles al poble de Rubí “si no haguessin estat construïdes ja”. Van ésser construïdes entre els anys 1.912-1.915 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés sobre un terreny de 18.350 m2 d’una sola planta de 2.917 m2, dos patis interiors de 680 m2 i porteria de 80 m2. Comença l’activitat docent el dia 1 de setembre de 1.916. Testament Els germans Ribas (Rosend, Frederic i Lluís) constituïen un lloc privilegiat en la localitat de Rubí, on hi tenien ubicada una fàbrica de velluts, la qual va prosperar molt. Es tractava d´una família que disposava de grans béns materials i van reflectir un singular interès en el millorament de la condició dels infants. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l’últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir a nens. Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orferinat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament (1-05-1911): “Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l’alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus perquè, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit […] |
|
HIMNE A LES ESCOLES RIBAS 1.919 Sou grans, sou belles, sou riques
Lletra de J. BOSCH CUSÍ |
HIMNE A LES ESCOLES RIBAS
1.918 TORNADA TORNADA ANTÓN BUSQUETS Y PUNSET
|
