Avui he participat en el programa de ràdio i he escollit parlar d’un grup musical que m’agrada molt: The bangles.

The Bangles és un grup de quatre noies americanes de Los Angeles format als anys 80. La cançó que vaig posar es diu Walking like an egipcian i va sortir l’any 1986. Va ser un èxit enorme a tot el món. La cançó parla de moure’s com els antics egipcis, amb aquells moviments tan característics que veiem en els jeroglífics. El ritme és molt alegre i enganxós i és impossible no moure els peus quan la sents.

M’agrada molt aquesta cançó perquè és divertida i original, i crec que va ser una bona elecció per compartir al programa de ràdio.

Xavi Mut Martin

Participar com a micro 2 en el programa sobre William Shakespeare ha estat una experiència enriquidora, especialment perquè el programa va ser en anglès i ha estat el cinquè programa que hem fet aquest curs.​
Aquest tipus d’activitats m’ha permès practicar l’idioma i aprendre de forma més dinàmica​
També m’ajuda a millorar la meva pronunciació i a sentir-me més còmode parlant en públic, ja que aquest tipus d’experiències són úniques i molt valuoses.​
En resum, participar en aquests programes en anglès, sent ja cinc en total, m’ha motivat a continuar aprenent i a entendre millor la cultura i la llengua de l’idioma.

Xavi Mut Martin

En aquest programa hem fet un programa dedicat a Pau Casals, un músic excepcional i símbol de pau. A mi em va tocar controlar la música, una tasca que em va permetre escoltar amb atenció les seves obres i adonar-me de la intensitat i emoció que transmeten. Mentre feia sonar les seves peces, vaig sentir que la seva música encara té una gran força i actualitat. Casals no només era un virtuós del violoncel, sinó també una persona compromesa amb els valors humans i la llibertat. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre millor el seu llegat i la importància de la música com a llenguatge universal que uneix les persones. A Pesar que no vaig vindre el dia que van gravar.

Xavi Mut Martin

Aquest segon programa de ràdio m’a agradat molt, el guió era molt complet, fins i tot que hi havia paraules que no entenia o em resultaven difícils de pronunciar, però, a poc a poc vaig aconseguir dir-les millor, el programa tractava sobre una persona de tercera edad que va aconseguir molts assoliments en la seva vida , també va escriure molts llibres, el tema sincerament era una cosa una mica avorrida però tot y així, l’experiència a estat una mica divertida perquè a l’haver paraules noves alguns reien d’uns altres incloent-me (també fallava paraules però així i tot em reia del meu mateix).
El programa també parlava de coses que les persones no li donem molta importància, per exemple les llengües, és una de les coses que molta gent no li importa però en realitat és molt important.

En conclusió el programa va ser divertit i alhora avorrit però va ser una molt bona experiència.

Xavier Mut.