No tot és el que sembla

Fa molt de temps, en un castell de l’època medieval, hi havia una princesa. El seu cabell era taronja i li agradaria lluitar contra el mal, però no podia perquè el seu pare no li deixava ja que deia que lluitar era cosa de nois . Uns quilòmetres més enllà, fora del castell, vivia un cavaller que tenia el cabell llarg i volia quedar-se cuinant, però  la seva mare no el deixava perquè deia que allò era cosa de noies.

 

Així que un dia, el cavaller va pensar un pla . Com que els seus pares s’enteraven de tot el que passava en el poble per les tafaneries, ell no podia cuinar a cap persona del poble com li agradaria . L’únic lloc on no s’enterarien els seus pares era a  la cova del drac .Llavors, se’n va encaminar cap allà. Quan va arribar, va entrar a la cova. Llavors, el drac i el cavaller van arribar a un acord, el qual era …

 

El cavaller cuinaria per ell i el drac no se’l menjaria . Per tant, el cavaller va cuinar dia darrere dia fins que es van fer molt amics. Mentrestant , tothom es va preocupar perquè el cavaller no apareixia. Aleshores ,van fer un sorteig per veure qui aniria a buscar al cavaller. Malauradament, va sortir la princesa, i va anar casa per casa però no el va trobar . Només quedava per mirar… la cova del drac!! Aleshores, va anar i quan va arribar va veure el drac que s’estava llepant els dits per un dels deliciosos plats del cavaller . Va pensar que s’havia menjat al cavaller i el va matar . El cavaller , al veure-ho , va posar-se molt trist i va plorar desconsoladament . De sobte, una llàgrima que va caure a sobre el drac,  el va curar.

 

Finalment , el cavaller li va explicar a la princesa el que li havia passat i la princesa també li va explicar el que li va succeir a ella. Van anar volant al poble a sobre del drac i els hi van explicar tot . Al final , els pares van comprendre que tothom podia fer el que més els hi agradés , fos dona o home .

Pseudònim: Aluap