La tradició diu que la contemplació de les flors blanques, primerenques i fràgils de l’ametller ens ajuda a asserenar, alegrar, equilibrar i a ser una mica més feliços.

A pocs dies d’acabar el mes de febrer el nostre estimat ametller ens avisa, ens xiuxiueja, ens explica que el tancament de l’hivern està arribant.

Mica en mica comença a créixer, es muda amb el seu vestit blanc i rosat, poc a poc va omplint-se de mirades, de veus i d’il·lusions.

La primavera està arribant i hem d’estar molt atents i atentes, un dia estarà tot blanc i un altre començarà a volar cap al cel.

Teniu desitjos, somnis, il·lusions…? Veniu a observar el nostre petit tresor.

Ulls que observen, mans que toquen, peus que corren. I em toquen, em miren, em pensen, m’interroguen…

Al costat de l’hort.

Correu, no trigueu!

Avui estic i demà serà tard.

Jo em començo a despullar per la primavera que arribarà.

El vent em bufarà i les flors començaran a dansar.

Correu, no trigueu!

Veniu-me a visitar.

Avui estic i demà serà tard ja.

Us convidem a que feu un cop d’ull per la porta on entren els més petitons i petitones de l’escola.

Un espectacle que val molt la pena!