Cicle mitjà (3r i 4t): la Syra ens parla del Certamen de lectura en veu alta

Divendres passat, la Syra va representar a la nostra escola en el concurs de lectura en veu alta. Anava acompanyada de la seva mare, el tutor del grup i alguns amics i amigues que li feien costat i que van quedar a les portes de classificar-se per al certamen ja que van fer molt bon paper a la fase interna a l’escola.

La Syra es va classificar per a les semifinals. Està molt contenta i ha volgut compartir amb tota la comunitat farigolina com va viure ella aquell dia.

El meu dia de la  lectura

Si hagués de descriure aquell dia en una sola paraula, seria:             es-pec-ta-cu-lar!

Però clar,  només 6 persones saben aquesta historia i jo vull que tothom conegui la història… tot va començar el 22 de  març  (el divendres, 22 de març) quan la Cristina em va dir si estava preparada. Jo, com sempre, estava molt  nerviosa. Però… com que sabia que el meus amics finalistes vindrien, em vaig dir a mi mateixa: Sort!.

Vam sortir de l’escola a les 9:15, la meva mare estava fora molt contenta de veure’m a quarts de final del concurs de  lectura en veu alta.

Vam anar amb metro i vam canviar de metro 2 vegades per anar.

Després s’havia de caminar una estona mentre  la Maria, el Jeremy, el Pau L. i jo parlàvem de com seria estar allí:  si em cridarien amb un micròfon, si l’escenari seria molt gran i així fins que vam veure un altre grup de lectura.

El Cristian s’havia desorientat una mica i vam decidir seguir-los.

Per fi vam arribar al conservatori de música.

Hi havia molta gent, sobretot grans.

Una estona després, vam entrar a la sala. Vam seure per cicles i ens van explicar com llegiríem.

Érem 5 grups, jo estava en els “grumets vermells”, l’últim grup i el mes difícil!

Llegiríem per torns fins a la pàgina 8, perquè érem 8 i jo era l’última.

El Cristian em va dir que ser l’última dona molta sort.

Quan em tocava, no se perquè, vaig perdre els nervis. Quan vaig començar a llegir, em vaig  sentir lliure, si que és veritat que hi havia molta gent, però era… era… era molt satisfactori   treure’t  un  pes de sobre.

Quan van acabar tots cicles vam pujar a l’escenari per dir qui passaria a semis.

Com sempre, abans de tot, ens van donar un diploma amb el nostre nom i dos llibres que semblaven molt divertits.

Al final em van dir a mi: vaig passar a semis!

Syra S. de 4t B

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut