Estimada Isaura, estimat Enric,

No pensem mai que aquest dia podia arribar, sempre esteu i formeu part de la nostra comunitat farigolina, tal és la vostra presència, que en cap cas vam pensar que era l’últim any per a vosaltres realment.

Ens sap molt greu. Ens vam oblidar. Enmig de l’alegria i el rebombori de la festa de final de curs, no us vam fer pujar a l’escenari. No vam fer aquell gest tan senzill —però tan merescut— de donar-vos les gràcies com cal, davant de tothom, com ho fèiem amb tantes ganes i com vosaltres realment us mereixíeu.

Per això, us escrivim avui. Per dir-vos GRÀCIES, amb lletres grosses i amb el cor obert. Per reconèixer tot el que heu fet per l’Escola, per l’AFA, pel Consell Escolar, per tants espais on sempre hi heu estat. Perquè heu col·laborat, heu sumat, heu ajudat a construir una escola millor. I ho heu fet de manera generosa, constant, sense buscar protagonismes. Sempre a punt, sempre amb ganes de fer pinya.

Isaura, a tu especialment, et volem agrair una cosa molt difícil d’explicar amb paraules: la teva presència. Perquè hi ha persones que, senzillament, hi són. Que sabem que hi podem comptar. Que no cal demanar-los res perquè ja estan pensant com ajudar. I tu has estat una d’aquestes persones. Una d’aquelles que ens fa pensar que sempre hi serà. I potser per això ens va costar tant adonar-nos que aquest any és l’últim. Que marxes, que, encara que et sentirem a prop, ja no et veurem al pati, ni en una reunió, ni organitzant alguna activitat.

És per això que avui volem demanar-vos disculpes de tot cor per aquell oblit, però sobretot volem dir-vos gràcies. Amb tota la sinceritat, l’estima i l’admiració que us tenim.

Sempre formareu part de La Farigola.

Una abraçada ben gran, ens veiem pel barri.

L’AFA de La Farigola del Clot