Les famílies de 6è, a les portes del seu últim dia a l’escola, ens han fet arribar una preciosa i emotiva carta.
Tots i totes les mestres us donem les gràcies a vosaltres per aquest detall. Són unes paraules plenes d’emocions i agraïment.
Ha estat la nostra feina però també la nostra vocació i estima que ens fa ser i donar el millor de tots nosaltres per als infants, els vostres fills i filles.
Una forta abraçada i molt de seny, coratge, amor i molt bon humor! per la nova etapa en la que, com a pares, us endinseu.
S’acaba… i no només un curs.
Sembla que era ahir quan molts de nosaltres emocionats i sanglotant algunes, deixàvem els nostres fills i filles a la Farigola amb una bata, pitets i mudes de recanvi, amb la sensació de lliurar-los al món per primer cop i l’esperança que allà, fora del nostre niu, sense nosaltres a primera fila, farien nous amics, nous coneixements i aprendrien a conviure, però sobretot, que en la seva tendresa d’aleshores, en tindríeu cura.
Entre aquell “ahir” d’aleshores i aquest comiat d’avui –entre primers granets d’acne, corbes que s’obren pas i nous timbres de veu-, han passat uns fugaços 9 anys i tota la infantesa dels nostres fills i filles.
Fidels al balanç que exigeix una bona cloenda o l’epíleg d’un bon llibre, no exempt de melangia, només ens resta donar-vos les gràcies. Agrair a tots i a cadascun de vosaltres que hi hagueu estat. Heu estat els seus companys de viatge, testimonis directes d’aquests anys i més enllà de l’àmbit escolar, mestres de vida. Heu estat còmplices directes i facilitadors del seu descobriment del món, un món petit els primers anys, a l’alçada del seus ulls d’infants, que de mica en mica se’ls ha anat quedant petit a mesura que s’han anat veient créixer les ales i sobretot, a sisè, sentint les ganes de volar. Entre vosaltres i amb vosaltres han experimentat la sorpresa i la màgia dels primers contes, l’aventura d’endinsar-se i cavalcar per ells mateixos entre les pàgines d’un llibre, el consol de no sentir-se sols davant d’una desil·lusió o una mala caiguda, l’excitació entre bastidors d’un festival, la por de no ser capaços d’assolir un repte.
Han après a enfocar la seva mirada cap a les coses petites que sovint també són grans, a respectar els altres -iguals o diferents-, a descobrir-se també a ells mateixos i fer part d’un “nosaltres” més gran, imprescindible perquè el món rutlli com cal i del qual en són i es saben part activa i corresponsables.
Ells marxen però no sense vosaltres. Restareu per sempre com a protagonistes d’excepció de la seva infantesa i de les nostres històries de vida. Diuen que la gratitud és la memòria del cor. Un milió de gràcies Farigola.
Famílies de 6è