LA MEVA HISTÒRIA
Em vaig despertar nerviosa, era el primer dia d’institut i no sabia com anava.
Abans d’anar-hi em vaig reunir amb uns amics per anar-hi junts. Quan vam arribar, vam anar a la classe que ens tocava i vam entrar. La mestra ens va dir com seria tot: les zones, les matèries… També ens va dir que per l’endemà portéssim un text de la història de la nostra família. Vaig estar tot el dia pensant, no sabia quasi res de la família. Quan vaig arribar a casa li vaig preguntar a la meva mare.
La meva mare em va dir que provenia d’una família poderosa dels antics egipcis. Era una família molt especial, de reis i reines, de guerrers i de guerreres. La veritat és que tots sabien que una guerra s’acostava, no estaven preparats, però la germana de la reina ja estava farta d’estar a l’ombra. La germana portava mesos pensant un pla per matar a la reina i així va ser: un dia plujós la va matar. A la difunta reina no li agradava posar-se en batalles, però a la germana sí. A tot el poble li va agafar una sensació de por, no volien anar a lluitar. Com la germana havia crescut siguent la segona s’havia acostumat a fer-ho tot ella sola. La germana va obligar a que el poble anés a la guerra. Ella va formar un exèrcit de guerrers i de guerreres per anar a la guerra. Es van estar preparant alguns mesos per practicar i després hi van anar. La guerra va durar alguns anys. Al final de combatre, ells van perdre la batalla. I des d’aquell dia no es va saber res més d’ells. Per sort alguns van sobreviure es van repartir pel món: Londres, Barcelona, Roma, París, Washington… Ells van intentar seguir amb la vida, però els va costar molt, ja que una guerra no és fàcil d’oblidar. Generació rera generació es va anat oblidant la nostra història, i la nostra família es va quedar en l’oblit. La meva mare també em va dir que encara conservàvem algunes joies molt importants.
El dia següent vaig portar el meu text sobre la història de la meva família a la classe, el vaig llegir davant de tota la classe i es van riure, no s’ho creien, jo els hi vaig dir que era veritat, però igualment no s’ho creien. Li vaig donar el meu treball a la profe, però me’l va tornar. Era increïble, ella tampoc em creia. Vaig anar enfadada a la meva mare, ella em va dir que em tenien enveja per tenir una família tan divertida, també em va dir que no els fes cas, que jo i només jo sabia la veritat i això era suficient. Vaig haver de tornar a fer una història diferent, però la part bona és que havia après que a les persones no els agrada el que és diferent, sigui el que sigui. També que el més important és el que penso jo, no els altres.