La revolució de les dones

Fa molt i molt de temps, en un regne molt llunyà que es deia Vila Meravella, vivien uns habitants molt pacífics que mai es ficaven en problemes. El rei Jaume era molt simpàtic i amable. Però de sobte, quan ningú s’ho esperava, va haver-hi un accident… En Jaume es va morir. Així doncs, com diu la llegenda, quan es mor un rei s’ha d’escollir a un altre fent una sèrie de proves.

Un dia qualsevol, van cridar als habitants perquè anessin al castell i els hi van dir:

-El rei Jaume ha mort!

Els habitants es van quedar sorpresos.

• Ara, haurem de buscar un altre rei… hi ha algun candidat?.- va preguntar un conseller del rei.

Van aixecar la mà sis nois i una noia, però li van dir que les noies no podien presentar-se.

Els nois orgullosos van pujar a l’escenari, en canvi, la noia que es deia Sofia se’n va anar molt trista cap a casa.

Uns dies després…va arribar el gran moment d’escollir qui seria el rei del regne. Sofia va tenir la gran idea de posar-se una de les armadures del seu pare que li tapaven la cara.

Ella va anar al castell a fer les proves. La primera d’elles era tir amb arc i va guanyar. La segona prova era una carrera de cavalls i també va guanyar. Per últim, va haver d’escalar un mur i va ser la més ràpida. Els cavallers es van sorprendre molt i no sabien qui podia ser.

Després d’uns minuts, van anunciar qui era el guanyador, i era….

• L’home de l’armadura!. Felicitats, ets el rei. – va dir el conseller.

Tots van començar a aplaudir.

• Però, no sóc un home, sóc una dona i em dic Sofia.

La gent es va quedar sorpresa, però el conseller digué:

• Per tant, com diu la llei, qui guanyi serà qui regni. Vila Meravella, un aplaudiment per la reina!

I després d’aquell dia, la reina Sofia va regnar com el rei Jaume.

Conte contat, la reina Sofia ha regnat.

(Síndria i Meló)

Autores: Sara N. i Carla A.