El gran teatre del Liceu

Si voleu entrar al mapa de Barcelona cliqueu aquí:

La cuina de Rossini

L’òpera

L’òpera és una art escènica amb text dramàtic que s’escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que té una posada en escena com una obra de teatre. 

Comença amb el teló abaixat amb una peça de música instrumental anomenada OBERTURA. Quan s’obre el teló apareixen els cantants que interpreten l’obra i canten acompanyats per l’orquestra simfònica.

Gioachino ROSSINI

(Itàlia, 1792 – França, 1868)

Neix a Pésaro, Itàlia, el 29 de febrer de 1792. El seu pare, trompetista afeccionat, li ensenya les primeres nocions de música.

Estudia cant i piano a Lugo (Itàlia) i després a Bologna. Amb 14 anys ingressa al Liceo Musicale, on aprèn contrapunt.

Als 18 anys estrena a Venècia la seva primera òpera, El contracte matrimonial.

Als 20 anys s’instal·la a Nàpols, on es fa càrrec de les produccions teatrals de la ciutat, i on coneix a la soprano espanyola Isabel Colbran, amb qui es casarà.

Al 1816 estrena amb gran èxit El barber de Sevilla i Otello.

Comença la seva fama internacional, amb representacions de les seves òperes per Viena, Londres i París.

A París se li ofereix ser Compositor del Rei i Inspector General del Cant.

Als 32 anys dirigeix el Teatre Italià de París i 5 anys després estrena la gran òpera d’estil francès Guillem Tell.

Es retira a descansar, amb una salut precària, anirà composant, però no al mateix ritme i nivell.

Al 1931 visita Espanya, on se li encarrega l’Stabat Mater, estrenat 11 anys després.

La seva salut empitjora i mor el 13 de novembre de 1868 a l’edat de 76 anys.

Rossini era també molt grumet i li agradava molt cuinar. Qui no coneix els canelons rossini? Si en voleu saber més cliqueu aquí. 

ESTIL

Reconegut principalment per les seves òperes còmiques (òpera buffa), lleugeres i animades, és un dels màxims exponents del bel canto del segle XIX, creant melodies alegres, de gran brillantor i emotivitat, amb línies clares i harmonies simples.

Durant la seva època a Nàpols les seves òperes donen molta importància al cor, donant una gran unitat. De l’època a França copia la introducció de números de ballet.

SELECCIÓ D’OBRES

• El barber de Sevilla

• El compte Ory
• El Turc a Itàlia

• Guillem Tell

• La ventafocs (La Cenerentola)

• Stabat Mater

Obertura de l’òpera El barber de Sevilla

Obertura de l’Òpera Guillem Tell 

Amb retrats de Rossini:

Amb imatges de l’orquestra simfònica:

Òpera “La Cenerentola – Abbado”

La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault