L’escola sorgeix a partir de la iniciativa del Departament d’Ensenyament i de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú com a centre Pilot d’Integració, sent el primer centre que va portar a la pràctica el decret 117/84 de 17 d’abril sobre l’ordenació de l’educació Especial per a la seva integració en el Sistema Educatiu Ordinari.
L’any 1983 s’havia decretat el Garraf com a comarca Pilot a efectes d’implantació dels criteris d’actuació en l’Educació Especial. Comença el seu funcionament el curs 1983/84 i absorbeix els alumnes de l’escola Sant Miquel, que fins aleshores havia acollit els nens i nenes amb necessitats educatives greus i permanents de la comarca.
En aquell moment totes les escoles públiques de la comarca passen a ser centres d’integració i es crea l’E.A.P (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) per tal d’ajudar a planificar i organitzar la integració a la zona.
L’Administració va procurar posar els mitjans adequats perquè l’experiència fos exitosa:
-El professorat va ser triat a través d’un concurs públic amb la presentació i defensa d’un projecte ( un nombre bastant elevat encara treballa actualment al centre).
-Dotació d’un equip tècnic (educadors, logopedes, fisioterapeutes, psicomotricista, assistent social).
-Assessoraments específics i puntuals a tot el claustre.
-Dotacions econòmiques extraordinàries (menjador, colònies, transport, equipaments, etc.)
-Nomenament d’una comissió de seguiment del projecte, que va funcionar al llarg dels tres primers anys.
Des de l’inici fins a l’actualitat l’escola ha sofert bastants canvis tant a nivell administratiu com respecte al tracte rebut per part de l’Administració. Des de l’any 1985 a l’any 1995 administrativament erem un CERO, l’any 1995 vam passar a ser CERE i des de l’any 2000 al 2009 vam ser CEIP. Del 2009 a l’actualitat som Escola.
La forma d’accés dels mestres per cobrir les vacants també ha anat variant al llarg de la història. Nomenaments a través del procediment ordinari, respectant més o menys les propostes de la direcció del centre. Concursos de mèrits per ocupar les vacants en comissió de serveis durant els anys 1996-2000. Una situació totalment atípica fins el curs 2000/01 quan van començar a sortir les vacants de la línia ordinària als concursos generals de trasllats.
Actualment gairebé la totalitat del la plantilla de l’educació infantil i primària està ocupada per propietaris definitius al centre; no així els tutors de les unitats específiques que encara no tenen la plaça al centre i s’ha de proposar la seva renovació cada curs; val a dir, que fins al moment, però, es respecten les propostes del centre.
La dotació de l’equip tècnic també ha sofert transformacions i ara, treballen al centre, però només les educadores formen part del claustre, la resta (logopedes i fisioterapeuta) depèn dels serveis educatius. L’escola va viure moments d’incertesa, on la comunitat educativa va veure perillar el seu projecte, i des de l’Administració es parlava de segregació de l’escola (anys 95-96, coincidint amb la implantació de la Reforma del Sistema Educatiu) això ens va costar molts esforços reivindicatius i d’adaptació als canvis que es van produir.
