Ja fa més de 9 anys que van començar les retallades en Educació i a les escoles del Garraf també. Ens hem anat acostumant a viure i treballar cada any amb una situació més precària que l’anterior. La brutal davallada d’inversió en Educació ha comportat menys recursos econòmics, menys recursos materials i menys recursos humans. I tot això davant d’un context d’augment en la complexitat de la gestió del dia a dia a les escoles: més diversitat a les aules, més alumnat nouvingut que cal atendre, augment de la matrícula viva (alumnat que arriba fora del període de preinscripció) i aules cada vegada més massificades.
Aquest any, a la nostra comarca, les escoles hem començat el curs amb 170 nens i nenes per sobre de les ràtios de 25 alumnes per aula fixades per la llei. Cent setanta!
A més a més, cal tenir en compte dos factors que han contribuït a agreujar la situació: el primer, que a la capital de la comarca, a Vilanova, es va tancar una escola no fa gaires anys que actualment podria acollir part d’aquest alumnat. El segon, que en els darrers anys s’han anat tancant línies de P3 que ara trobem a faltar i que coincideixen amb els cursos més massificats. I per què passa això? Perquè es planifica el nombre d’aules en funció del padró del municipi sense tenir en compte el 30% d’alumnat que arriba de fora i un cop finalitzat el període de preinscripció i matrícula. I tampoc es té en compte que hi ha un tant per cent d’alumnat que viu en situació d’ocupació i no passa mai pel padró.
I és per aquest fet que les direccions diem PROU! Hem normalitzat les aules amb 26, 27 i 28 alumnes. Hem normalitzat les aules massificades i amb menys pressupost i recursos que abans d’estar-ho. Hem normalitzat, des de fa massa temps, una situació indigna a l’escola pública que es tapa amb la bona voluntat i la dedicació de mestres, educadores, vetlladores i famílies.
Però no només és una situació inassumible degut a la massificació a les aules. Com hem dit abans, l’augment de la complexitat de les realitats viscudes per l’alumnat, amb més diversitat, amb augment del nombre de famílies vulnerables i l’arribada constant d’alumnat durant el curs (moltes vegades alumnat nouvingut sense cap coneixement de la nostra llengua), ha vingut acompanyat d’un descens en els recursos. Cada any menys aules d’acollida, menys professorat per cada alumna/e i menys recursos econòmics per afrontar aquesta situació. I no parlem ja dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics, cada vegada més saturats degut al poc personal i la quantitat de casos que han d’afrontar.
També és important recordar, en aquesta situació, que la nostra és una comarca sense escoles d’Educació Especial. Som una comarca pionera en inclusió, però que amb la davallada de recursos i d’inversions s’està produint una perversió d’aquest model, ja que no tenim els recursos suficients per tenir escoles realment inclusives i això comporta exactament l’efecte contrari, menys atenció personalitzada i més exclusió.
És per tot això que, les direccions de les Escoles Públiques de la Comarca del Garraf volem alçar la veu per denunciar aquesta situació i demanar al Departament d’Educació, al Govern, i a tota la classe política, que posi mesures a curt i a llarg termini per (FER REAL UNA EDUCACIÓ PÚBLICA INCLUSIVA I DE QUALITAT) afrontar aquesta situació. I ho fem perquè estem compromeses i compromesos amb l’Escola Pública, una escola que ens estimem i que estem convençudes que ha de ser el motor d’un món més just pel nostre present i el nostre futur. Una escola que volem de qualitat, ….
Aquestes mesures per revitalitzar l’escola pública, laica, inclusiva i de qualitat també hauria de tenir present actuacions al voltant dels serveis externs que sovint es coordinen amb les escoles i que necessiten d’elles per poder realitzar un seguiment més acurat i real dels infants estem parlant de l’EASE, del CSMIJ, CDIAP, SIFE…
Junta de Direccions d’escoles públiques del Garraf.
Garraf, 20 de gener de 2019
