Benvolgudes famílies de 1r,
Ja ho diuen ja, Girona m’enamora!!
Aquí ens teniu, fent una excursió per Girona tot escoltant i aprenen les llegendes de la nostra ciutat. També hem pogut passar per diferents ponts de Girona. OSTRES, A GIRONA TENIM MOLTS PONTS!!! A i…hem vist el riu Onyar, la Catedral i hem conegut l’Ajuntament.
Aquí teniu explicades les 3 llegendes que ens han agradat més:
El cul de la lleona
Una altra llegenda més que típica però que tampoc podia faltar: La del cul de la lleona. Ja ho sabem: Segons la dita si vas a Girona has de fer un petó al cul de la lleona. És una manera fàcil d’expressar la voluntat de tornar a la ciutat, quedar-s’hi per sempre. Qui no ha fet mai un petó al cul de la lleona?
El cap que es mossega la llengua o l’arbre del coneixement
A l’entrada al Saló de Plens de l’Ajuntament, hi ha una porta dovellada de punt rodó amb l’escut de la ciutat i, al mig, una curiosa escultura que representa un cap que es mossega la llengua amb unes dents prominents. Per aquest detall els gironins sempre l’hem relacionat amb el secret professional dels regidors que no poden xafardejar sobre els tripijocs municipals. Ara bé, de la boca en surt un arbre i és aquí, on, segons Carles Vivó, es presenta la possibilitat d’una altra interpretació: Que sigui l’Arbre del Coneixement, “el signe d’estar en possessió d’altes veritats, d’una saviesa per sobre del normal”.
En Banyeta
A la cantonada entre la plaça del Vi i el carrer Ciutadans, hi ha un minúscul cap de dimoni batejat pels gironins com en Banyeta. Segons la llegenda, quan a la plaça del Vi s’hi celebrava un mercat, un vell usurer s’aprofitava molt dels gironins i un bon dia, per càstig, va aparèixer convertit en pedra i enganxat per sempre més a la paret d’una casa de la plaça amb forma de dimoni. Una altra versió, per cert, explica que en Banyeta és un vigilant que vetlla perquè tothom pagui els impostos municipals.
FOTOS
