A 6è ens estem llegint un llibre del pla lector. Es titula Duna, parla d’una nena d’11 anys que té dos germanes, ella es la mitjana. Mentres la seva mare les dixa “tirades” a casa l’avi, ella aprofita per anar de vacances amb el professor de la Duna.
La Lia, la seva germana gran, li aficciona la lectura, per això li diuen “Lia-Literata”. La Gala, la germana petita, es fan de les galetes, no pot parar de menjar-ne, per això a ella li han decidit dir “Gal·la-Galeta”. El seu avi es un descarat, segons diu la Duna.
Aquell estiu la Duna va conèixer a un nen, es deia Max i es veu que li costava fer amics. La Duna, com feia diariament, va anar a passejar per la platja, un dia es va trobar amb un cotxe rovellat darrere d’unes dunes, va procedir a acostar-s’hi i quan ja podia veure el cotxe de prop s’hi va trobar a un nen a d’ins. El Max no l’havia vist, però quan es va girar i la va veure es va espantar i se’n va anar corrents. El cotxe no tenia portes, és a dir, tenia el forat de la porta pero no hi havian les portes. Estaba rovellat i ja era molt bell.
Durant aquests dies, la Duna a descobert un racó a casa de l’avi, mai no li havia entrat curiositat per veure que hi havia darrere d’aquella porta tancada amb clau. Fins que un dia les seves cosines bessones de deu anys, la Paula i l’Eva, les van anar a visitar, ja que elles també viuen al poble de l’avi. Els hi van explicar que els seus pares (els tiets de la Lia, la Duna i la Gal·la) tenen un calaix amb totes les còpies de les claus de l’avi (per precaució, ja que l’avi era gran i les podia perdre en qualsevol moment). A la Duna li va agradar l’idea de les claus, per això els hi va preguntar a les cosines si podien buscar una clau vella dins del calaix dels tiets. La Duna sabia que la clau tenia que ser vella per la forma del forat de la clau. L’interesava trobar aquella clau per poder obrir la porta que havia descobert.
L’avi de la Duna era pescador, per això quan l’àvia va morir l’avi va escriure el seu nom a la seva barca com a record d’ella.
El petit resum que hi ha darrere del llibre hi diu:
M’ha mirat -Què escoltes?-. Jo no m’havia adonat que encara portava els auriculars posats! M’he tret el de la dreta i l’hi he ofert: -només el silenci-. El Max ha agafat l’auricular i se l’ha posat: -M’encanta el silenci-
Hola. Em dic Duna i aquest és el meu diari d’estiu. Estic amb les meves dues germanes a casa de l’avi, un malcarat. La mare ens ha deixat tirades en aquest poble blanc i blau davant del mar i el mestre de l’escola m’ha posat com a deures que escrigui tot el que em passi abans d’entrar a l’institut. No ho negaré, semblava que seria l’estiu més avorrit de la meva vida. Ara, però, entre la colla baliga-balaga, els secrets de l’avi i un noi super interessant que he conegut al bosc, sembla que la cosa es va animant. Tot apunta que aquest serà un estiu especial, de descobertes, d’aquelles que fan créixer.
Dimarts, però, ens va venir a visitar el traductor del llibre. Resulta que no estava escrit amb l’idioma que fem servir avitualment… El traductor es deia Jose, ja portava uns quants anys dedicant-se a això. Ens va explicar moltes coses, tan de la seva vida com de la seva relació amb els llibres. Resulta que per traduir un llibre de 200 pàgines tardes un o dos mesos, però per traduir-ne un de 900 es pot arribar a tardar fins 1 any aproximadament. Va ser molt interessant.
Espero que us hagi agradat i que ho hageu antes. Fins aviat!
Vinyet P.A 6è A
