L’acrosport es pot definir com un esport de cooperació, on existeix la presència de companys que sincronitzen les seves accions motrius en un espai estable per aconseguir la realització de figures o piràmides humanes.

Els components d’una formació d ’acrosport poden adoptar un, dos o
tres dels diferents rols pera formar una figura o piràmide:

• PORTOR: aquell o aquells que suporten el pes de la piràmide.
• ÁGIL: aquell o aquells que pugen sobre els portors.
• AJUDA: aquell o aquells que faciliten l’ajuda en la formació de la piràmide i eviten l’aparició d’accidents.

Alguns dels aspectes que hem de respectar sempre en la formació d’una piràmide són els següents:
1. Quan finalitza una piràmide, els portors han de romandre en la seva posició, sense moure’s, fins que els àgils caiguin en llocs libres amb seguretat.
2. Si els àgils perden l’equilibri han d’intentar caure sobre els peus.
3. Tota persona que caigui no s’ha d’agafar mai a ningú.

A més a més, a cada una de les formacions, hem de contemplar el següent:

• Col·locar l’esquena sempre recta.
• Mantenir el to muscular, no relaxar-se, pera poder adaptar
  posicions rígides.
• No recolzar-se al mig de l’esquena del company.
• Localitzar les zones adequades pel recolzament.

FASES EN LA CORRECTA REALIZACIÓ D’UNA PIRÀMIDE
1a Fase. Construcció de la piràmide: Els portors aniran formant la base, adoptant les posicions escollides el més ferm possible. Els alumnes que vagin a ocupar la part més elevada aniran trepant mantenint-se el més enganxat possible a la base, amb el cap aixecat i exercint una força de pressió cap avall, evitant en tot moment empènyer cap a fora en direcció lateral. La piràmide es forma de dins cap a fora i de baix amunt.

2a fase. Estabilització: Una vegada aconseguida la piràmide, s’haurà de mantenir durant al menys 3 segons. Si la distribució del pes és correcta, la piràmide es mantindrà. Si és necessari, s’hauran de fer las correccions de posició oportunes pera corregir els desequilibris que es produeixin.

3a Fase. Desenllaç: S’ha de realitzar sempre en sentit invers a la primera fase, essent els àgils qui han de baixar cap endavant o de forma lateral. Els portors o els ajudants facilitaran la recepció, subjectant per la cintura i l’esquena l’àgil.

Aquesta activitat l’hem realitzat a l’àrea d’educació física des de primer a sisè, amb figures més complexes en funció de l’edat.