La nostra intenció és exposar molt breument la visió multidimensional del nostre COS i la importància de donar un significat i un acompanyament al MOVIMENT o a L’ACCIÓ CORPORAL de l’infant. Evidentment, aquesta reflexió, és fruit de totes les idees, les experiències i investigacions d’autors com Aucouturier, Lapierre, Wallon, Lazaro o Berruezo, entre tants i tants d’altres.

El nostre cos és el mitjà de relació privilegiat amb l’entorn, una relació que es produeix mitjançant el moviment o l’acció corporal i que comença quan encara no existeix llenguatge o aquest no té una intenció comunicativa. És a dir, un infant ens pot comunicar molt amb el seu cos i el seu moviment i observar-ho i entendre-ho ens permetrà comprendre el nen/a i acompanyar-lo en el seu desenvolupament.

Així doncs, l’acció corporal de l’infant és l’expressió de les diferents dimensions del cos:

El cos ens permet executar activitats i fer servir objectes, aquesta és la seva dimensió motriu.

El cos reflecteix i expressa els nostres sentiments i estats d’ànim, aquesta és la seva dimensió emocional.

El cos construeix coneixement i domini d’un mateix i del món que ens envolta en clau d’espai i temps, aquesta és la seva dimensió cognitiva.

El cos manifesta la nostra actitud vers els altres i ens permet comunicar-nos, aquesta és la seva dimensió relacional i comunicativa.

A partir d’aquí cal anar definint quin acompanyament ha de fer l’adult a l’infant davant de la seva expressivitat motriu per poder donar resposta a aquesta realitat de cos total.

Hem d’acollir aquesta expressivitat, tant en el seu excés com en la seva inhibició, amb empatia sense sancionar-la per poder acompanyar-la cap a processos d’evolució i de significació. El nen/a pot recrear, actualitzar, situacions arcaiques de maternatge, de demanda de cures de l’adult, o bé, manifestar conductes carregades de tensió i d’agressivitat. L’adult ha de saber acollir i fer evolucionar aquestes situacions cap a un registre simbòlic a partir de la contenció i de l’elaboració de la vivència.

Els moviments del nen/a es tornaran accions significatives a partir del significat i de l’emoció compartida amb l’adult, la repetició de les experiències de plaer sensomotriu són una expressió de la vivència d’unitat corporal, atès que el nen/a pot connectar les sensacions corporals amb els estats tònics – emocionals.

Conèixer l’infant ens ajudarà a proposar estratègies d’intervenció ajustades. Haurem de facilitar situacions en què l’infant pugui experimentar, de manera ajustada a les seves possibilitats i necessitats. També cal ser sensible als canvis tònics del nen/a per captar les situacions que li poden produir desplaer o inseguretat.  D’aquesta manera, poder reajustar i modificar les propostes en funció dels indicadors corporals que vagi captant en l’expressivitat motriu del nen/a.

Generar aquest entorn de seguretat afectiva i emocional facilitarà la creació de vincles i, per tant, la interacció infant – adult.

Les activitats compartides ens porten a un escenari d’interaccions comunicatives a partir de les que es poden iniciar els jocs circulars. Aquests tipus de jocs són accions repetitives i agradables pel nen/a. La repetició ens permetrà crear gestos anticipatoris, ajudant així a establir les bases de la comunicació, realitzar petits talls, fent que es demori la continuació de l’activitat (espera estructurada), amb l’objectiu de què el nen/a realitzi una conducta comunicativa (mirar-nos, moure’s, vocalitzar…) per poder continuar.

L’adult ha de promoure situacions de plaer motriu, diversió i experimentació. Serà, per tant, el JOC una eina fonamental per poder incidir sobre el desenvolupament físic i motor de l’infant, però també per poder facilitar el coneixement de si mateix i les seves possibilitats d’interacció en el món que ens envolta, repercutir en els processos de relació i comunicació amb els altres i afavorir les possibilitats d’autonomia i autoestima.