Els gronxadors són dels millors amics de la infància que podem tenir. De tantes formes, mides, textures… com ens imaginem, poden ser aquell amic aventurer que t’empeny a volar molt alt o bé aquell company que t’acull i et bressola per relaxar-te.
De la mateixa manera que estimula la nostra imaginació per arribar tan alt com els astronautes, volar com superherois i superheroïnes i viatjar en avió o tren, amb el suau balanceig d’un vaixell… buscant destins somiats, els gronxadors també estimulen el nostre sistema vestibular i propioceptiu. Sense saber-ho aquest amic, amb el seu balanceig rítmic, beneficia el desenvolupament de l’equilibri i la coordinació motora, estimula la capacitat de percebre la posició i el moviment del cos i de controlar les seves diferents parts (la consciència corporal) d’una manera divertida i eficaç.
Sigui com sigui, cada infant ha de viure la seva pròpia aventura particular, adequada a les seves necessitats i demandes. Un moviment del gronxador rítmic i suau permet l’infant percebre les diferents sensacions a mesura que el cos es mou en l’espai, la inclinació, la direcció del moviment i la força necessària per mantenir l’equilibri. L’acompanyament proper i un moviment controlat permetrà que l’infant superi les possibles inseguretats o pors inicials i es concentri en mantenir-se estable. Observar les seves reaccions ens dona la informació necessària per saber si podem iniciar els canvis de ritme i intensitat. Aquests canvis en la velocitat i intensitat de moviment és un nou desafiament i permet millorar l’equilibri i ajudar a estimular la capacitat de percebre el cos en moviment i la seva orientació corporal.
I “l’aventura” continua creixent i complicant-se per fer-se més divertida. És el moment de desafiar l’equilibri d’una manera més dinàmica, és el moment de variar en el tipus i la direcció del moviment del gronxador. Moure’s en diagonals, fer petites rotacions o girar intensament permet una estimulació molt més completa. L’infant ha d’adaptar-se a aquests nous tipus de moviments i li permet millorar la resposta dels sistemes vestibular i propioceptiu.
Una vegada arribats a aquest punt, és el moment de variar la posició del cos. Aquest nou repte acostuma a aparèixer de manera espontània en els infants, seure de diferents formes o adoptar diferents posicions com inclinar-se a un costat, posar-se dret en el gronxador o variar la posició de les extremitats fan que el nen/a percebi un canvi en el seu equilibri i activi els mecanismes per ajustar-se i mantenir-se estable.
S’ha parlat del gronxador com un amic i company d’aventures i de la figura de l’adult en un acompanyament proper per garantir la seguretat dels infants mentre utilitzen aquests dispositius. Oferir una supervisió constant també ens permetrà mesurar la durada de l’activitat. De la mateixa manera que es gradua la intensitat de l’activitat, depenent de la tolerància i les característiques de cada l’infant s’haurà d’ajustar el temps de l’activitat per evitar la sobreexcitació, la incomoditat o perdre els objectius que es persegueixen amb l’activitat.
Per acabar, és important valorar i triar el tipus de gronxador més adient per a l’infant que el farà servir i els objectius que es persegueixen. Gronxadors per aventures i reptes individuals, gronxadors per compartir i relacionar-se amb companys/es o gronxadors que acullen, bressolen i relaxen.
A PARTIR D’AQUÍ, TOCA IMAGINAR I ANAR A BUSCAR LA SEGÜENT AVENTURA!!
Departament d’Educació Física
