Projecte d’Innovació Educativa (Abril 2006)
0.- Preàmbul
Diverses són les activitats que, a l’entorn del medi ambient, s’han dut a terme al llarg dels darrers anys, al nostre institut.
L’any 96 es va iniciar l’activitat a la UAC (Unitat d’Adaptació Curricular) i des d’un primer moment entre els seus tallers es va desenvolupar el de l’hort. L’espai dedicat en aquells primers anys a aquesta activitat, pel que fa a la qualitat del terreny i la superfície disponible, potser no era el més adient, però es va fer amb molta il·lusió i amb una gran implicació de l’alumnat i els successius equips de professors i professores d’aquests grups. Al llarg de set cursos que va estar activa la UAC es van conrear mongetes, faves, enciams, tomàquets, pastanagues i d’altres verdures. A la vegada aquests tallers també van començar a adequar alguns espais del pati, col·locant plantes medicinals i aromàtiques com la sàlvia, la farigola, l’espígol el romaní, la lavanda, etc. També es va aprofitar per situar en alguns espais ajardinats flors ornamentals, arbres i arbustos. Entre els arbres hi havien dos tarongers vinguts directament des de València.
A la primavera de l’any 97 i com una activitat més de la Setmana Cultural es va fer un taller per inventariar i retolar, mitjançant peces de fusta contraxapada, escrites amb un aparell pirograbador, tots els arbres que aleshores hi havia al pati.
Des de l’any 98 el nostre institut forma part del projecte d’Instituts Solars promogut per l’associació Greenpeace, que malauradament no va obtenir cap fruit a Catalunya en un primer moment.
Aquest mateix any es van començar a portar endavant un seguit de crèdits variables, tal com el de “plantes aromàtiques” o “jardineria” que van permetre que durant uns anys es poguessin acondicionar tot un seguit de parterres a diferents racons del pati amb plantes ornamentals i flors com les buganvilles i els rosers. Aquestes activitats es van fer intentant aprofitar tècniques ecològiques de creixement de les plantes i de control de plagues. També a dins d’aquest àmbit va funcionar un espai per fer compost amb les restes de plantes que s’anaven traient del jardí.
A llarg de l’any 99 es va construir una petita instal·lació fotovoltàica que anomenem “Illa de l’energia” i que mitjançant una placa fotovoltàica de 50 watts de potència alimenta un expositor a l’entrada de l’edifici nou que inclou tres punts de llum de diferent tipus (incandescència, fluorescent i LEDs), una maquineta amb motor elèctric per fer punta al llapis i un mòbil que funciona amb una petita bomba d’aigua, tot mogut amb l’energia del Sol.
A començaments de l’any 2000 es va portar a terme una instal·lació solar tèrmica per proveir d’aigua calenta les dutxes del gimnàs. Dissenyada per poder proporcionar el 70% de l’energia necessària per 100 dutxes diàries va estar subvencionada amb un 25% del cost per l’IDAE, organisme depenent del Ministeri d’Indústria, i un altre 25% per l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Aquesta infrastructura avui en dia continua funcionant tant bé com en el moment de la seva posada en marxa, amb només una incidència en un col·lector que ràpidament va ser reposat pel servei de manteniment. Aquest equipament es va fer desprès de dues temptatives per tal de fer una instal·lació fotovoltàica connectada a la xarxa elèctrica, que no van arribar a bon port per no haver aconseguit els ajuts econòmics indispensables.
Amb motiu de la inauguració de l’instal·lació solar tèrmica es va construir un rellotge se Sol a la façana exterior del centre amb la tècnica del trencadís, aprofitant que l’any anterior havia estat l’any Gaudí, i amb lletres de ferro forjat, ocupant un espai de metre i mig per metre i mig. A pesar dels càlculs realitzats la seva exactitud no pot competir amb un rellotge de polsera, però al llarg de tot l’any proporciona l’hora solar amb no gaires minuts de diferència i s’ha convertit en una senya d’identitat de l’institut.
En base a l’existència d’aquesta instal·lació solar el centre forma part de la XESCA, Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya.
A la primavera del 2004 es va fer una gran plantada d’arbres al pati amb un total de 15 arbres de diferents espècies, tal com quatre ametllers, una morera, una figuera, un llimoner, tres pins, dues mimoses, un presseguer i dues pomeres. Per tal de poder fer aquesta activitat l’Ajuntament ens va ajudar amb una màquina excavadora per fer els forats per plantar els arbres i una quantitat considerable de terra vegetal i pals tutors amb les seves gomes corresponents. Als anys següents s’ha continuat la plantació amb uns cinc arbres en cada campanya.
A l’actualitat, aquest curs 2005 – 2006 hem començat a instal·lar petits contenidors al pati per tal de fer recollida selectiva del paper d’alumini dels entrepans i dels tetrabricks dels sucs que porten els nostres alumnes per esmorzar. Posteriorment el material recollit es portarà als contenidors que a tal efecte té l’Ajuntament instal·lats al carrer, tot intentant que ens situin uns a prop de l’institut.
Al llarg dels darrers anys els alumnes de segon de batxillerat han fet dos treballs de recerca sobre arquitectura bioclimàtica aplicada al centre, un sobre eficiència i estalvi energètic a l’enllumenat, un sobre control domòtic com a mitjà per controlar la despesa elèctrica de l’enllumenat i cinc més sobre diferents tipus d’energies renovables.
Continuant amb la línia de potenciar, entre els nostres alumnes i la resta de membres de la comunitat educativa, actituds de respecte envers el medi ambient i de responsabilitat en la tasca comuna d’aconseguir un institut més sostenible, ens proposem ara reprendre amb forces renovades les activitats relacionades amb l’hort escolar, amb l’objectiu de fer d’elles un element més del currículum dels nostres alumnes d’ESO als diferents nivells, encara que cercant una implantació de forma progressiva.
1.- Objectius del projecte
El principal objectiu del nostre hort escolar és, per una banda, proporcionar als alumnes un conjunt d’experiències gratificants, enriquidores i úniques, tal com conrear la terra, plantar, regar o recollir els fruits. Si aquesta activitat tingués l’èxit que esperem es podrien aprofitar les collites per al taller de cuina que es fa com a crèdit variable a 2n d’ESO. A dins d’un entorn urbà, com el de Barberà del Vallès cal apropar, de forma pràctica, als nois i noies a un món natural que ens proporciona gran part dels aliments que ingerim dia a dia.
L’activitat que l’hort genera també ens permetrà atendre les necessitats específiques derivades de la diversitat que en quant a motivació, responsabilitat, capacitat de treball i assoliment dels objectius mínims de cada nivell educatiu hi ha entre els nostres alumnes.
El treball a l’hort permet ajudar a entendre diversos mecanismes bàsics de la biologia, tal com els mecanismes de reproducció dels vegetals, els factors implicats al seu creixement, els tipus de teixits, etc. i les relacions entre els éssers humans i el medi natural.
Conèixer les eines del camp i la seva utilització permet desenvolupar habilitats manuals que a la llarga tendeixen a reforçar l’autoestima del jovent, fonamentalment d’aquells que estan més necessitats.
La utilització de tècniques de cultiu biològic ens possibilita l’anàlisi crítica de l’impacte produït per qualsevol activitat humana sobre el medi natural.
El conreu d’enciams, tomàquets, pastanagues, etc. fa possible tractar amb els alumnes sobre la seva alimentació i els hàbits a assolir per tal de que gaudeixin d’una bona salut en base a l’anomenada “dieta mediterrània”.
El control de les despeses ocasionades per la activitat a l’hort ens proporciona una ocasió per treballar aspectes matemàtics com el càlcul del preu de cost de les verdures, o la despesa i estalvi d’aigua, utilitzant diferents tècniques de rec.
L’àmbit de les plantes i els animals que viuen al voltant de l’hort i les eines i les tècniques pròpies del seu conreu faciliten el treball d’un vocabulari específic en llengua anglesa. A partir d’aquest vocabulari es pretén practicar la conversa en la llengua de Shakespeare.
Per millorar l’aprofitament dels fluixos de informació que reben els alumnes al voltant d’aquest projecte pretenem fer servir, entre d’altres, les tècniques anomenades “PBL,s”, es a dir, tècniques d’aprenentatge basat en problemes.
2.- Aspectes a desenvolupar
El nucli del projecte és la creació d’un hort escolar, fent servir tècniques de cultiu biològic, concretament el mètode de les “Parades en crestall”, mètode ecològic i sostenible per realitzar de manera senzilla un hort, desenvolupat per l’especialista en el tema Gaspar Caballero de Segòvia, que incorpora, a més, entre les verdures, espècies de plantes medicinals.
Una vegada determinat el lloc més adient a dins del pati de l’institut caldrà preparar el terreny, doncs el sol argilós no es gaire adient pel conreu. Serà necessari llaurar i afegir adob natural (fems de vaca o d’altres animals) i sauló per tal d’aconseguir una textura adequada al desenvolupament del sistema radicular de les plantes.
Una part d’aquestes “parades” es cobrirà amb una senzilla estructura i uns plàstics transparents per tal de conformar un hivernacle de petites dimensions, però que proporcionarà les condicions d’humitat i temperatura que s’esperen aconseguir a qualsevol tipus d’hivernacle.
A partir del segon any de feina es començarà a fer una rotació de conreus entre les diferents parts de l’hort, per tal de no exhaurir la terra i aprofitar més bé els seus nutrients i la capacitat d’algunes espècies (lleguminoses) de fixar el nitrogen atmosfèric.
Per tal de motivar als nois amb una autoestima més baixa, pretenem dedicar una petita part de l’espai de l’hort a conrear amb llavors seleccionades verdures de gran mida (Cogombres, carbasses. carbassots, etc.), fent allò de: “a veure qui aconsegueix el pebrot més gran”, per exemple.
L’espai dedicat a l’hort s’haurà de limitar d’alguna manera, potser amb una tanca de fusta tractada de petita alçada, amb la finalitat de que hi hagi una petita limitació que impedeixi el que sense voler, corrent i jugant al seu temps d’esbarjo, els alumnes trepitgin les plantes.
En un racó de l’hort disposarem d’un compostador per reciclar les restes de matèria orgànica que es generen a l’institut, herba, restes de menjar, etc. Creiem que és aquest un dels elements importants del projecte, ja que connecta amb els conceptes dels cicles tancats que hi ha a la natura tant pel que fa als materials com a l’energia utilitzats pels éssers vius.
També es pretén construir una borda o petita caseta per les eines de conreu i la mànega de regar al racó ombrívol de l’hort, sota les branques d’un pi que hi ha al Col·legi del costat. És important per treballar els hàbits d’ordre en la col·locació del material i per aprofitar més bé el temps evitant desplaçaments innecessaris.
Al lloc de l’hort hi ha una boca de rec que farem servir per connectar un equip de rec programat per goteig pels arbres que hi han a aquesta zona del pati. També farem servir aquesta boca de rec per regar a mà l’hort amb regadores.
En una mateixa línia i vetllant per l’estalvi de recursos i diners, per tal d’aprofitar l’aigua neta que s’escapa de les fonts del pati (la que surt de les aixetes i no beuen els nois i noies) es previst canalitzar-la, mitjançant un seguit de canonades, a les quals l’aigua circuli per gravetat, pel rec dels arbres del pati.
Per tal de controlar les plagues d’insectes s’intentarà implantar un seguit de caixes niu als arbres adjacents a l’hort per ajudar a que nidifiquin espècies d’ocells que tinguin a la seva dieta preferentment aquests insectes. A part d’això la tècnica de “Parades en crestall” també preveu afavorir el desenvolupament d’altres petits animals controladors de plagues, tals com cargols, marietes, mantis, etc.
Com a complement de l’hort es preveu la construcció d’una bassa per acumular l’aigua de la pluja per regar després amb ella. Es pretén fer una petita instal·lació solar fotovoltàica autònoma que faci anar una bomba elèctrica per extreure l’aigua de la bassa.
Amb el temps si la resta d’activitats es desenvolupés de la manera prevista hi ha en cartera un projecte a llarg termini de construcció d’un hivernacle gran a on l’experimentació amb insectes correctors de plagues pot ser més interessant.
No directament relacionat amb l’hort, però a dins del que suposa lluitar per aconseguir als nostres alumnes una consciència i actituds de respecte vers el medi ambient, i considerant que cada vegada són més els alumnes que venen a l’institut fent servir la seva bicicleta, ens proposem fer un crèdit variable, des de l’àrea de tecnologia, que consistirà en un taller de reparació d’aquests vehicles. A la mateixa línia pretenem ampliar l’espai destinat a aparcar al pati de l’institut aquestes bicicletes.
3.- Integració en el procés d’ensenyament-aprenentatge
Hi és previst que les activitats a l’hort es puguin portar a terme des de les àrees d’experimentals, anglès, matemàtiques i tecnologia. La implantació a dins del currículum es farà de forma gradual, començant per primer d’ESO fins a quart. Aquestes activitats es poden fer al llarg de tot el curs, encara que pel que fa a conrear, plantar i recollir, i depenent de la planta, s’han de fer a una època determinada de l’any.
4.- Col·lectius que hi participen
Per portar a terme aquest projecte ens hem posat en contacte amb les regidories d’educació i medi ambient de l’Ajuntament de Barberà del Vallés per tal d’inserir aquesta activitat a dins de l’agenda 21 municipal. A la reunió mantinguda hem apropat posicions i hi ha un compromís de col·laborar a la realització de l’hort amb algun ajut econòmic i amb materials i feines, tal com moure terres per adequar l’espai, llaurar, etc. però encara hem de concretar els detalls.
Per tal d’aprendre tècniques d’agricultura biològica ens hem adreçat a l’Associació Vida Sana, organitzadora de la fira Biocultura, i que ha editat molts llibres sobre el tema.
Pel que fa al coneixement de les espècies d’aus que ens convindria apropar al nostre hort hem pensat en cercar la col·laboració de l’Adenc, associació conservacionista amb seu a Sabadell.
L’AMPA de l’institut també col·labora promocionant el projecte.
A més hem iniciat converses per tal d’assessorar-nos amb dos IES de la zona que ja estan fent l’activitat de l’hort i potser mantenir una reunió anual de valoració conjunta per intercanviar experiències i aprendre els uns dels altres.
5.- Alumnat participant
Amb el temps es preveu que hi participin tots els alumnes de l’ESO, però el primer any es començarà amb els alumnes de primer d’ESO, que disposaran d’un mòdul (superfície de terreny) d’1,5 per 12 metres. En anys successius s’anirà incrementant el número de mòduls i de nivells educatius que participin. També cap la possibilitat d’ampliar la quantitat de terreny treballada a cada nivell, doncs haurem de buscar un equilibri entre el temps que es pugui dedicar a aquestes activitats i la capacitat de fer una determinada feina dels nostres alumnes.
6.- Desenvolupament i temporalització
Curs 06-07
.- Primer trimestre.
El primer trimestre del curs 06-07 es dedicarà a la preparació del primer mòdul de la “parada en crestall”. Això suposa per una part l’anivellament del terreny destinat a hort, mitjançant l’ús d’un motocultor cedit per l’Ajuntament. A la zona del primer mòdul s’incorporaran a la vegada els fems i el sauló necessaris per tal d’aconseguir una base conreable. Posteriorment s’ha de delimitar l’espai amb estaques i cordill, situar els maons foradats a la zona intermitja i escampar la palla pel control de les males herbes als passadissos que s’hagin de deixar entre els diferents mòduls.
També s’han de situar sobre les franges de terra a conrear de les “Parades” els tubs del rec automàtic, amb la xarxa necessària de tubs i el programador amb la seva electrovàlvula.
El primer trimestre es construirà el compostador a un racó de l’hort per tal de convertir en adob orgànic les restes vegetals i de menjar que l’institut generi. S’ha de fer un estudi previ per tal de decidir el millor disseny per aquest compostadors, i també si la millor solució és la compra d’un compostador comercial o la fabricació d’un pels nostres mitjans.
També aprofitarem la tardor per la construcció de la caseta de les eines, fent prèviament un estudi sobre la millor combinació de materials per fabricar-la.
A aquest primer trimestre s’ha de fer un estudi de les rotacions a efectuar a les diferents parts de l’hort quan estigui a plena producció, la qual cosa permetrà decidir quines seran les verdures a plantar a aquest primer curs.
A un altre ordre de coses també s’ha de fer un estudi dels ocells que serien més profitosos pel control d’insectes que podrien fer malbé les collites. Segons quins resultin d’aquest estudi s’hauran de dissenyar les caixes niu que els hagin d’atreure, amb els seus menjadors de fruita i fruits secs i grans.
.- Segon trimestre
Al segon trimestre s’han de plantar les diferents verdures i si convé les espècies d’arbres que s’hagin de reposar o plantar de nou per tal d’aconseguir un pati més acollidor en tots el sentits. S’ha de procedir a l’adobament i rec de les diferents zones del pati, atenent a l’arbrat i els parterres ajardinats.
.- Tercer trimestre
Al tercer trimestre s’ha de continuar amb les activitats de rec i control de les males herbes i, per fi, al seu moment arribarà la collita dels diferents productes de l’hort i dels arbres fruiters. Amb aquestes verdures es faran amanides, estofats, paelles i altres plats perquè els nostres alumnes puguin gaudir d’allò que ells mateixos han conreat. Per això es pot utilitzar el taller de cuina del crèdit variable d’alimentació.
Es farà un estudi econòmic dels costos generats per l’activitat i de la quantitat, en pes de les verdures produïdes, per tal de calcular el preu de cost d’aquests productes del nostre hort.
Curs 07-08
.- Primer trimestre.
Es començarà la instal·lació del sistema de recollida de l’aigua sobrant de les fonts del pati, per adreçar-la als arbres del voltant.
.- Segon trimestre
Es procedirà a plantar i sembrar d’acord amb la rotació de cultius que s’estableixi. També hem de continuar amb el rec i l’adobament, segons les necessitats de cada conreu.
.- Tercer trimestre
Al tercer trimestre es colliran i aprofitaran els fruits obtinguts.
Curs 08-09
.- Primer trimestre.
El primer trimestre del curs 08-09 s’iniciarà la construcció de la bassa de recollida d’aigua de pluja, de poca profunditat per evitar riscos i amb una capacitat suficient per recollir la quantitat produïda per una petita tempesta o un ruixat.
S’instal·larà el sistema de buidat de la bassa, per regar els arbres, amb energia solar fotovoltàica i amb una bomba elèctrica. La placa fotovoltàica s’ha de situar a algun lloc alt i lliure d’ombres, com ara el pal d’un dels llums del pati
.- Segon trimestre
Al segon trimestre es procedirà a plantar i sembrar d’acord amb la rotació de cultius que s’estableixi. També hem de continuar amb el rec i l’adobament, segons les necessitats de cada conreu.
.- Tercer trimestre
Al tercer trimestre es colliran i aprofitaran els fruits obtinguts.
7.- Criteris d’avaluació
Les activitats desenvolupades a l’hort formaran part del currículum de la matèria a la qual es portin a terme, per tant, seran avaluades com a qualsevol altre part de l’assignatura en qüestió. En un començament es preveu treballar a l’hort des de les àrees d’experimentals, matemàtiques, anglès i tecnologia. Aquests tipus d’activitats més manipulatives i de treball en equip permeten fer una avaluació no només dels conceptes i els procediments, sinó també, i especialment, de les actituds, valors i normes.
8.- Responsable
La professora responsable del projecte es Anna Rocha, persona que disposa de coneixements sobre agricultura biològica i que havia estat encarregada de la realització dels crèdits variables relacionats amb l’hort, la jardineria i les plantes aromàtiques.
