A Educació infantil han observat els diferents elements del pati i han decidit quin sentiment els hi genera (m’agrada o no m’agrada) i l’han relacionat amb una cara contenta, trista o enfadada. També han treballat amb un conte de referència “El monstre de colors” identificant les emocions (tristesa, ràbia, alegria, calma,…) a cada espai del pati. En una altra sessió, han dibuixat com és el pati marcant amb gomets el que els agrada i el que no, i els sentiments que els hi provoca.
A Cicle Inicial es va considerar molt interessant fer un experiment sociològic amb les conclusions que van sortir a les diferents classes. Van reproduir la situació de desequilibri quant a utilització d’espais a l’hora del pati.
En acabar l’activitat vam recollir les conclusions de l’experiment.
A Cicle Mitjà van treballar les emocions i sensacions que els hi despertaven els espais del pati a través de fotografies i vídeos que el mateix alumnat va realitzar.
A Cicle Superior van realitzar diferents entrevistes per fer constar les opinions de diferents alumnes i mestres sobre el pati actual .
Entre d’altres preguntes destaquem :
– Què t’agrada més del pati?
– Què t’agrada menys?
– Què trobes a faltar?
També van fer servir un plànol gran del pati per reflectir la relació entre les accions que es feien a cadascun dels espais del pati i les emocions que els hi despertaven.
Després de tota la diagnosi que s’ha dut a terme a les aules S’ha posat de manifest:
INFANTIL
Distingim diferents espais, conclusions de l’alumnat i resum de les emocions provocades:
– La caseta. Els agrada però consideren que és molt petita i volen jugar molts nens i nenes. Espai més alegre.
– El racó de la música. Els agrada però diuen que els instruments no sonen bé, no sonen fort, està trencat.
– El sorral. Fan castells, muntanyes, juguen amb els amics/gues però manifesten que és petit, que la sorra no està mullada i no poden fer boles i figures. També costa molt d’obrir i tancar.
– Cistelles de bàsquet. Els agrada poc.
– Tanca de separació entre infantil i primària. Els agrada veure els grans però diuen que és molt alta i no poden donar la ma als grans. Espai més poruc.
– Tobogan. Els agrada baixar amb amics i amagar-se a sota. No els agrada el fet que hi ha massa nenes i nens, fan empentes, es barallen,… Espai més enfadat.
– El terra. Els agradar jugar amb les galledes, les pales, les mans,… Espai més tranquil.
– Les parets. Diuen que no hi ha res. Espai més trist.
PRIMÀRIA
– Omnipresència del joc de la pilota en l’espai central del pati de primària. Joc predominant, que genera conflicte, dominat per l’alumnat més gran.
– Desplaçament a la perifèria de l’espai (perímetre de la pista, porxos…) del joc més tranquil.
– Diferències de gènere en l’ús de l’espai (nenes al porxo, nens a la pista).
– Emergència d’altres “espais” inicialment no considerats: porxos, lavabos del pati, biblioteca, etc.
Tot això ho hem plasmat en un mural que ha estat exposat al passadís de l’escola des del mes de març. En aquest mural cada cicle ha anat reflectint les seves principals conclusions i propostes.
