Connectors

Un connector elèctric és un dispositiu conductor per unir circuits elèctrics.^[1] La connexió pot ser temporal, com per a equips portàtils, o pot exigir una eina per a muntatge i desmuntatge, o pot ser una unió permanent entre dos cables o aparells. Hi ha centenars de tipus de connectors elèctrics. En computació, un connector elèctric també pot ser conegut com una interfície física(comparable a la capa física del model OSI de xarxes). Els connectors poden unir dos trossos de cable flexible, o poden connectar un cable a un terminal elèctric.

Un connector elèctric ideal tindria una baixa resistència de contacte i valor d’aïllament alt. Seria resistent a vibració, aigua, oli i pressió. Seria fàcilment acoblat/desacoblat, inequívocament preservant l’orientació dels circuits connectats, fiable, portant un o més circuits. Propietats desitjables per a un connector també inclouen identificació fàcil, mida compacta, construcció resistent, durabilitat (capaç de molts cicles de connexió/desconnexió), muntatge ràpid, eines simples i de baix cost. Cap connector únic té totes les propietats ideals. La proliferació de tipus reflecteix la importància atribuïda a diferents factors de disseny.

connector jack

connector RCA

connector cannon

Molts connectors tenen algun component mecànic (osca) que impedeix l’acoblament, excepte amb un connector corresponent correctament orientat.^[2] Això pot ser utilitzat per impedir interconnexions incorrectes o danyades, ja sigui per prevenir pins de ser avariats per estar encaixades a l’angle incorrecte o ajustar-se imperfectament als endolls, com ara connectar un cable d’àudio en una presa de corrent. Per exemple, els connectors XLR tenen una osca per garantir l’orientació adequada, mentre que endolls Mini-DIN tenen una projecció de plàstic, que encaixa en un forat corresponent en el sòcol i impedeix que s’utilitzen conjuntament connectors diferents (també tenen una faldilla de metall entallada per proporcionar orientació secundària).

ELS CONNCETORS JACK

El connector Jack és un connector d’àudio utilitzat en nombrosos dispositius per a la transmissió de so en format analògic.

Les sigles TS, TRS i TRRS, que s’afeigeixen al nom connector jack deriven del format del tipus de connector (segons la combinació: punta-anell-cos),^[1] és a dir, es denomina connector TS (tip-sleeve, “punta-cos”), de tipus monofònic, o connector TRS (tip-ring-sleeve, “punta-anell-cos”), de tipus estereofònic.^[2]

En dispositius mòbils, on els auriculars també inclouen micròfon, es denomina connector TRRS (tip-ring-ring-sleeve, “punta-anell-anell-cos”).^[3][1][4] Aquest és un connector d’àudio utilitzat en nombrosos dispositius per a la transmissió de so en format analògic.

Diàmetres

Hi ha connectors Jack de diversos diàmetres:

1. El connector jack original de 6,35 mm (¼″, és a dir, un quart de polzada).
2. El connector jack de 3,5 mm (aproximadament ⅛″): és el tipus de connector més utilitzat, usat per a la sortida d’auriculars en dispositius portàtils, com els reproductors de mp3 i molts smartphones.
3. El jack miniatura de 2,5 mm (aproximadament 3/32″): és el connector menys utilitzat, però també en dispositius petits.

Codis de colors

Són codis estandarditzats per Microsoft i Intel el 1999 per a ordinadors com a part dels estàndards PC99.^[5]

Les targetes de so dels ordinadors comuns utilitzen aquest tipus de connectors, sempre de tipus femella, al qual cal connectar els altaveus o altres dispositius per mitjà d’un connector Jack mascle de 3,5 mm de diàmetre. En el cas dels ordinadors, atès que tenen diversos connectors d’aquest tipus, s’utilitza un codi de colors per tal de distingir-los:

• Verd: sortida de línia estèreo per connectar altaveus o auriculars
• Blau: entrada de línia estèreo, per capturar so de qualsevol font, llevat d’un micròfon
• Rosa/Vermell: entrada d’àudio, per a connectar un micròfon

Els ordinadors dotats de sistema de so envoltant 05/01 usen a part aquestes connexions:

• Gris: sortida de línia per connectar els altaveus laterals
• Negre: sortida de línia per connectar els altaveus del darrere
• Taronja: sortida de línia per connectar l’altaveu central o el subwoofer (subgreus)

ELS CONNETORS CANNON

XLR-3 (Cannon) és un tipus de connector que sol connectar-se en línies balancejades. “XLR” són les sigles en anglès de external Live Return, en espanyol “Retorn Extern Actiu”. El “3” indica que disposa de 3 pins o clavilles. Posteriorment a la seva acceptació com a estàndard es van introduir els connectors de 4, 5, 6, 7 i 8 pins.

És el connector balancejat més utilitzat per a aplicacions d’àudio professional, i també és el connector estàndard usat en equips d’il·luminació espectacular per transmetre el senyal digital de control “DMX”.

Compta amb tres clavilles i, a Europa, la seva connexió habitual per a senyals d’àudio és la següent:

per a la terra o malla.
per al senyal d’anada o fase, coneguda com “viu” o “calent”.
per al senyal de tornada o contrafase, coneguda com “retorn” o “fred”.
Als Estats Units i al Regne Unit s’utilitzava amb els senyals dels pins 2 i 3 invertides, per la qual cosa és important conèixer l’estàndard utilitzat pels equips a connectar per no creuar els senyals i invertir la seva fase.

Hi ha una versió diferent relacionada amb l’evolució de les sigles XLR, i aquesta seria que, per referència al fabricant original James H. Cannon, fundador de “Cannon Electric” a Los Angeles, Califòrnia, el connector s’hauria cridat inicialment “Cannon X” (per les sèries ‘X’), després al agregar-li el pestell o assegurança (Latch) va quedar com a “Cannon XL”. Finalment se li va agregar la lletra R per Rubber, goma que envolta els contactes. D’aquesta manera, el nom XLR no tindria cap relació amb els pins dels contactes.

El seu sobrenom Cannon, pel que és més conegut a Espanya, es deu al fet que els primers que es van usar en aquest país estaven fabricats per la marca Cannon (ITT Corporation) (ITT / CANNON) i portaven “Cannon” gravat en el xassís.

EIA Estándar RS-297-A descrito para el XLR3 para señal de audio balanceado:

Pin	Función
1	Masa del chasis (malla del cable)
2	Polaridad normal (“vivo” o “fase”)
3	Polaridad invertida (“frío” o “contrafase”)

ELS CONNETORS RCA

El connector RCA és un tipus de connector elèctric comú en el mercat audiovisual. El nom “RCA” deriva de la Radio Corporation of America, que va introduir el disseny en la dècada de 1940, encara que finalment els drets van ser adquirits per Labinal que els va comprar a TRW el 1987. En moltes àrees ha substituït al connector típic d’àudio (jack), molt usat des que els reproductors de casset es van fer populars en els anys 1970.^[2]

Avui dia es pot trobar en la majoria de televisors i en altres equips, com gravadors de vídeo o DVD. El connector mascle té un terminal en el centre (+), envoltat d’un petit anell metàl·lic (-) (de vegades amb entallats), que sobresurt. El connector femella té com a terminal central un forat cobert per un altre cercle exterior de metall, que entra ben just dins l’anell exterior del mascle per assegurar que aquest queda ben subjectat. Ambdós connectors (mascle i femella) tenen una part separadora de plàstic, que fa d’aïllant elèctric, i el seu color assenyala a quin ús va destinat. Generalment els cables tenen terminals mascle i els aparells, femella.

Un problema del sistema RCA és que cada senyal necessita el seu propi cable i la dificultat del seu muntatge, de manera que venen preconstruits. Altres tipus de connectors són combinats, com el connector DIN, o l’euroconnector (SCART), emprat exclusivament a Europa. El senyal dels RCA no és balancejat pel que correspon generalment a -10dBV. Això fa que no s’utilitzin professionalment. El seu nom tècnic en anglès és CINCH.

Codificació de colors dels connectors

Nota: el color negre pot substituir al blanc o al porpra.