INFORMACIÓ EN RELACIÓ AL CURS 2023 – 2024
L’Escola el Terrall – ZER Espernallac, en aquest curs 2023-2024, hi ha matriculats 77 nenes i nens distribuïts en Educació Infantil ( I3 i I4- I5), Cicle Inicial, Cicle Mitjà (3r, 4rt) i Cicle Superior (5è i 6è).
Compartim amb les escoles que formem part de la ZER Espernallac els especialistes de: E.Musical, E.Física, E.Especial, Ll.Anglesa i Religió.
Organigrama
| Llar d’Infants (I1 i I2) | Núria M. |
| Educació Infantil (I3) | Anna B. |
| Educació Infantil (I4 – I5) | Inma S. |
| Cicle Inicial (1r – 2n) | Ramon M. |
| Tutoria de Cicle Mitjà (3r i 4t) | Anna. A. |
| Tutoria de Cicle Mitjà (3r i 4t) | Sonia E. |
| Cicle Superior (5è i 6è) | Ariadna A. |
| Ed. Primària – Suport | Montse B. |
| Ed. Primària – Suport | Mireia M. |
| Ed. Primària – Suport CI | Alba P. |
| Ed. Primària – Suport CI / CM | Núria P. |
| Ed. Primària – Suport CS | Ramon C. |
| Direcció: Montse B. | |
| Secretària escola: Ariadna P. | |
| Administrativa: Olga S. | |
| ESPECIALISTES | |
| Educació Musical | Àfrica |
| Educació Física | Ramon C. |
| Educació Especial | Mireia M. |
| Llengua anglesa | Núria / Carme / Ramon |
| Religió | Ferran |
Serveis
L’escola disposa de servei de menjador. El servei de menjador es va posar en funcionament el curs 96-97 davant la necessitat de les famílies de disposar d’aquest servei a l’escola, ja que la jornada de treball de les famílies, dificultava poder-los recollir després de l’horari escolar del matí i tornar-los a portar a l’escola a les tres de la tarda.
De seguida va tenir una bona acollida i sempre s’hi han quedat molts alumnes.
La primera monitora va ser la Rosa Magrí, a continuació se’n va fer càrrec la Judit Olid i actualment se n’encarreguen la Dolors, l’Àngels i la Maricel.
Cal dir que aquest servei el gestiona l’AFA del centre educatiu.
El servei de cuina es realitza mitjançant càtering de Qualia (Associació Alba de Tàrrega)
Situació
Castellserà, amb una altitud de 267 m, pertanyent al partit judicial de Balaguer, es troba situat al nord-est de la comarca de l’Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera. La localitat és situada a l’anomenat Pla d’Urgell, arrecerada la peu de la serra d’Almenara, que li queda a la banda nord.
El terme de 15,84 quilòmetres quadrats es troba dividit en dos sectors pel canal d’Urgell: la part del nord, de secà, amb 168 ha, i accidentat per la mencionada serra, i la part del sud, de regadiu, que es troba regat per diverses séquies del canal.
Història de l’escola El Terrall
L’escola a la localitat fou fundada a mitjans del segle XIX. Restava situada a la planta baixa de l’Ajuntament. Un mestre assistia a desenes d’alumnes en una sola classe.
L’any 1900 l’escola nacional per a nens estava col·locada en un pis llogat. També hi havia una escola particular.
L’any 1920 es crea una altra escola particular a l’edifici del Sindicat amb una classe per a nens i una classe per a nenes.
A l’any 1922, en traslladar-se l’escola particular a un altre edifici, les escoles nacionals s’ubiquen al segon pis de l’edifici del Sindicat i es creen dues classes, una per a nens i una per a nenes.
Acabada la guerra civil desapareixen les escoles particulars i les escoles nacionals retornen al Sindicat amb quatre classes.
La necessitat d’un nou centre escolar es féu evident ja des d’un principi, però les necessitats econòmiques no ho feren possible.
El 1923 s’aprova un projecte per a un nou edifici escolar, però no es començà a construir fins el 1946, restant, tanmateix, diversos anys sense concloure’s ja que s’edificava damunt l’antiga Bassa Bovera de la població, cosa que obligà a fer uns fonaments molt profunds, excavant diversos pous lligats amb els encofrats, dificultant i encarint el seu acabament.
El 1951, una vegada finalitzades les obres, s’inauguren les noves escoles en un edifici amb quatre aules, dues per a nens i dues per a nenes, com a dues construccions simètriques i adjacents, però independents, amb dues portes d’entrada i dos patis separats per una tanca, i, al gener del 1952 es traslladen els alumnes i els mestres.
Al 1966, en aprovar-se una unitat de pàrvuls, es construeix damunt dels lavabos per a disposar d’una aula més.
Al 1971, en implantar-se l’EGB i la coeducació, s’enderroquen les tanques del pati i l’envà de la planta baixa, essent per aquest lloc on es facilita la comunicació interna entre les dues ales de l’edifici.
Al 1974 es crea l’Associació de Pares.
Diverses obres s’hi ha realitzat a l’edifici: el 1976 amb motiu de la instal·lació de la calefacció a gas-oil, al 1981 es renova el terra de tot l’edifici i es construeix de nou damunt dels lavabos per a aconseguir una altra aula.
Al 1987 es reconfigura l’espai de la planta baixa per a disposar de despatxos. Al 1987 s’han d’assegurar i reforçar l’embigat de la primera planta, al 1996 es crea el menjador a la planta baixa i al 1998 es reubiquen els espais de la planta baixa a l’ala dreta de l’edifici.
L’any 1992, d’acord amb la ubicació del centre en la zona de les antigues basses de la localitat, lloc anomenat popularment el Terrall, s’aprovà la denominació oficial del centre com a CEIP El Terrall.
A resultes del desig de la realització d’un treball conjunt amb altres centres, i després de diverses possibilitats, finalment, l’any 1995 es va consolidar l’agrupament funcional amb els centres de Penelles i Bellmunt. Fruit d’aquesta tasca va ser la constitució l’any 1996 de la ZER ESPERNALLAC formada pel CEIP Sant Bartomeu de Bellmunt, el CEIP El Terrall de Castellserà i el CEIP Ramon Gombal de Penelles.
L’any 2002, coincidint en el cinquantenari de la inauguració de l’edifici es celebraren els 50 anys de l’escola amb diverses activitats adreçades a antics alumnes, alumnes, professorat i pares/mares.
L’any 2006, durant la festa de Sant Sebastià, la Consellera d’Educació va inaugurar les obres de remodelació i ampliació del centre i la llar d’infants municipal, que resta ubicada dins del recinte escolar.
Activitat econòmica
De 443 persones ocupades, el 34,1 % es dediquen al sector agrari-ramader, un 35,2 % es dedica al sector indústria-construcció i un 30, 7 % es dedica al sector serveis
En el sector primari l’activitat agrícola és complementada per la ramaderia, dedicada principalment a la cria del porcí, amb alguna que altra explotació vacuna i explotacions ovines. Del total de 1.477 ha. conreades, 168 ha. són de secà i 1.309 ha. són de regadiu, regades pel Canal d’Urgell i dedicades al cultiu de cereals, arbres fruiters, blat de moro i alfals.
A la localitat hi ha 10 establiments d’empreses industrials de les quals una es dedica a la indústria bàsica, quatre a transformacions dels metalls, una a productes alimentaris, una a tèxtil i confecció, dues dedicades a la fusta i una dedicada a altres activitats. També hi ha 14 establiments d’empreses dedicats a la construcció
Hi ha diferents establiments d’empreses de comerç entre les quals n’hi ha de productes alimentaris, de tèxtil i confecció, de parament de la llar, de llibres i revistes, 1 farmàcia i d’altres activitats. Hi ha diferents establiments d’empreses de servei, que es dediquen al comerç a l’engròs, a bars-restaurants, a transport, a finances i assegurances, a serveis a empreses i a altres activitats. A la localitat hi ha una oficina d’una caixa i 1 oficina d’un banc.
Demografia
Castellserà compta amb 1.157 habitants, dels quals 575 són homes i 582 són dones. Dels 1.157 habitants un 12,4 % són de 0 a 14 anys; un 63,3 % són de 15 a 64 anys i un 24,3 % són de més de 65 anys.
Festes populars
Sant Sebastià: La festivitat de Sant Sebastià, patró de la localitat, es celebra cada 20 de gener. Normalment els actes festius del matí contemplen la missa a l’ermita del sant, amb l’ofrena per part del poble, el cant dels goigs del Sant i el repartiment dels panets beneïts. A continuació tenen lloc actes per la mainada o ballades de sardanes, acabant la festa amb un lluït ball de tarda.
La festivitat de Carnestoltes es celebra el dissabte de Carnaval amb la matança del porc, una rua pels carrers, sopar popular i ball de disfresses.
Per Sant Jordi es realitzen les principals activitats de la Setmana Cultural de la localitat que compta amb diferents activitats com sardanes, conferències, tertúlies, concursos literaris, etc
El Roser: La Festa del Roser és una festivitat que es realitza al segon cap de setmana de maig. El diumenge es celebra La Festa del Bandoler, amb esmorzar per a tothom, representacions teatrals, la recapta per les cases del poble, un dinar popular, cercavila, concert de música tradicional, tot en un ambient que ens retorna al segle XVII, conjuntament amb la gent vestida de l’època, amb demostracions d’oficis i paradetes que ambienten la plaça.
La revetlla de Sant Joan es celebra a la localitat amb la típica foguera i la revetlla a la nit.
Festa Major: És la festa gran de la localitat. Durant tres dies, al Juliol, pels volts de Santa Ma Magdalena, s’organitzen tota una sèrie d’actes com exposicions, representacions teatrals, competicions esportives, activitats lúdiques per a la mainada i ball.
L’Onze de Setembre es celebra amb l’ofrena al monument i una sardinada popular.
Per Nadal s’organitzen a la localitat totes les activitats pròpies d’aquestes dates, amb representacions teatrals, concerts nadalencs, la cavalcada de Reis i exposicions de pessebres.
Cal destacar la col·laboració de les diverses entitats locals en la celebració de les diferents actes festius.
Entitats culturals i esportives
L’Agrupació Coral Flors d’Urgell es fundà al 1.926 i la seva activitat principal és la de cantar Caramelles per Pasqua Florida, a part de realitzar cantades per Nadal i alguna que altra trobada a la localitat amb altres entitats corals. Actualment. entre homes i dones consta d’una quarantena de cantaires
L’Escola Municipal de Música, depenent d’una comissió, imparteix l’ensenyament musical tant de lectura musical com de diferents instruments. Actualment compta amb 5 profesors i una trentena d’alumnes
Agrupació Teatral Pecats Teatrals, com el seu nom indica, es limita a les representacions teatrals a la localitat. Actualment hi ha una dotzena de figurants.
L’AMPA, Associació de Mares i Pares del CEIP El Terrall organitza activitats per als alumnes del centre afiliats a l’associació, però sempre amb una vessant oberta a la localitat. S’organitza tot tipus d’activitats des de manuals, teatre, sardanes, esportives, etc
L’Esplai de Castellserà realitza activitats lúdiques per a la mainada i organitza els campaments d’estiu.
L’Associació de Dones l’Esclat organitza activitats de tot tipus, culturals, manuals i lúdiques per a les seves associades i per a tothom que hi vulgui participar, però sempre amb incidència a la localitat
Les Puntaires realitzen la seva activitat amb trobades en diferents localitats i a Castellserà durant les festes del Roser
La Llar de Jubilats, el Niu de la Tercera Edat realitza activitats culturals i recreatives per als jubilats associats.
L’At. Club de Futbol. Actualment només realitzen competicions de futbol els veterans.
El Club Karate organitza activitats de karate per a la mainada i també gimnàstica per a adults
L’Escola de Futbol Urgell, d’àmbit comarcal, realitza a la localitat trobades i competicions esportives de futbol i de bàsquet per a les categories benjamins, infantils i cadets
La Societat de Caçadors Sant Sebastià realitza activitats per als seus socis dins de l’esport de la caça o del tir al blanc.
El Grup Excursionista organitza sortides a la natura, escalada, esports d’aventura arreu del país per als seus associats.
La Cooperativa del Camp s’encarrega de comercialitzar els productes dels seus associats i compta amb el servei de producció i subministrament de pinso per als ramaders que en són socis.
Fruturgell, com a entitat frutícola, també amb abonats d’altres localitats, s’encarrega de comercialitzar els productes fruiters dels seus socis
L’Associació cultural “Lo Perot” organitza les activitats de la Festa del Bandoler.
A Peu de Serra, és l’entitat que edita la revista mensual local que porta el mateix nom. També realitza activitats culturals.
Monuments històrics
Església Parroquial de Sta. Magdalena: Edificada a finals del S. XVI, amb reformes del S. XVIII. D’una sola nau, amb capelles laterals. És un edifici construït amb carreus de pedra tallada. La portalada és d’arc de mig punt amb dovelles. A sobre hi ha un motiu decoratiu format per dues columnes i un timpà, els quals emmarquen una verge amb el nen. De la façana destaca el rosetó amb ornaments geomètrics. El campanar és de base quadrada i a la part superior hexagonal, amb una finestra per cara i coronat per una petita terrassa d’on surten gàrgoles en forma de figures humanes i d’animals.
Creu del Terme: S. XVI-XVIII. A la creu s’hi representen en una cara la figura de Crist Redemptor i en l’altra la figura de Maria, envoltada d’àngels, tenint les puntes de la creu unides per ornaments entrellaçats. La llanterna està formada per un fris amb vuit capelletes amb diferents sants a cada una d’elles, entre els quals es pot odentificar a St. Miquel, St. Joan, St. Roc i St. Pere. Totes aquestes figures estan ornamentades amb dosserets que dibuixen columnetes, llaçades, creus, etc i recolzades sobre una cornisa decorada amb àngels, escuts i motius geomètrics.
La Panera. Antic magatzem del Monestir de Poblet. Fou construït al segle XVI per l’abat Domènec Porta. És un edifici de carreus de pedra tallada, actualment reconstruït. La portada és de mig punt amb dovelles, destacant la central amb l’escut de l’abat Porta. Consta d’una planta baixa i un pis sota mateix de la teulada. Cal destacar unes finestres amb unes reixes de ferro forjat a l’exterior, les columnes i l’embigat de fusta de l’interior.
Ermita de St. Sebastià Reformada l’any 1786, amb paredat comú. En mig de l’arc de la portalada hi ha incrustat un gran escut amb un cor travessat per fletxes i ornamentat amb motius geomètrics i vegetals. Damunt hi ha un petit rosetó, coronant la façana un petit campanar d’espadanya amb una campana.
Cal Tarragona, és una casa pairal catalana construïda a principis del S XVII d’estil renaixentista. L’edifici consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana està feta amb carreus de pedra ben tallada, destacant els encoixinats de la portada. Al primer pis s’hi troba un balcó amb dues portes i quatre finestres allisades. Les golfes tenen unes obertures típiques del país. A l’interior cal fer esment d’una sala noble i dues alcoves.
