Qui som

L’Escola Sant Bartomeu – ZER Espernallac en aquest curs 2020-2021 hi ha matriculats 8 nens i nenes distribuïts en una aula tots junts: Ed. Infantil i Ed. Primària.

A la llar aquest curs escolar no hi ha cap alumne/a i, en conseqüència, tampoc hi ha cap mestra.

Compartim amb les escoles que formem part de la ZER Espernallac els especialistes de: E.Musical, E.Física, E.Especial, Ll.Anglesa i Religió.

Organigrama
Tutor Educació Infantil i Primària Gerard Gutiérrez
Especialista d’Anglès Carme Vilagrassa
DIRECCIÓ: Gerard Gutiérrez
ESPECIALISTES
Educació Musical Marta Mercado
Educació Física Catherine Gutierrez
Educació Especial Marta Mercado
Llengua anglesa Carme Vilagrassa
Religió Marta Mercado

Serveis

L’escola disposa de servei de menjador escolar gestionat per l’empresa COMERTEL i l’Antònia, la monitora que acull l’alumnat en aquesta franja horària.

Història de l’escola Sant Bartomeu

Les escoles del nostre poble de Bellmunt no es trobaven ubicades on estan les actuals al carrer Domènec Cardenal, sinó que estaven a la plaça Major, damunt del forn de pa. Aquesta era l’escola de nens i la de nenes es trobava a la placeta a ca l’Amans, que actualment és la casa del Ramon Regué de cal Pinxo.

On es troba ubicat l’actual pati de l’escola, hi havia el corral del bestiar.

L’actual escola de Bellmunt es va construir en temps del General Primo de Rivera i constava de dues classes, una pels nens amb un mestre i l’altra per les nenes amb una mestra.

Mentre es realitzava la construcció de les  escoles un operari va prendre mal, es deia Llorenç i s’estava a ca la modista.

A la façana  de l’escola hi havia unes rajoletes damunt de la porta. Hi posava “niños” a la classe dels nens  i “niñas”a la de les nenes.

A la part de dalt del col·legi hi havia dos pisos pels mestres i actualment hi ha una perruqueria i el dispensari del metge.

A l’hivern s’escalfaven amb brases de llenya que cada nen s’havia de portar de casa. Més endavant es va comprar una estufa i cadascú portava  una mica de llenya de casa per encendre-la. Alguns nens disposaven d’una  Enciclopèdia per estudiar i d’altres no tenien diners per a comprar-la.

El 10 de gener de 1929, es va inaugurar: la font del poble, la carretera de Penelles i les escoles. Van venir per la inaguració, els Excms. Srs. Governador Civil, Governador militar, Bisbe de Lleida, President de la Diputació provincial, President de la Unió Patriòtica, jefe Delegat Governatiu, Ingenier jefe de la Diputació i Inspector jefe de 1ª Ensenyança.

El bisbe de Lleida, Dr. Irurita, va beneí la font i les escoles. En aquell moment, el mestre de l’escola era el Sr. Miguel Solè Casals i la mestra, la Sra. Virtudes Planelles Mira. Els nens: Carmen Montserrat Mallol i Salvador Regué Camats van donar la benvinguda al Capità General i al Rector de la Universitat de Catalunya.

Com a curiositat cal destacar que pels voltants de l’any 1956, els mestres es desplaçaven i llavors no feien classe el dilluns al matí. A la tarda, els nens i nenes anaven a esperar la senyoreta a Penelles i venien cap a Bellmunt a peu. Per recuperar aquest matí, feien classe  el dissabte. Pel matí, a la classe de les nenes es feia lavors i a la tarda les dues classes deien el rosari. En acabar es netejaven les classes per torns.

Pel mes de maig, cada diumenge a la tarda s’anava a l’església a fer l’ofrena de flors a l’altar major i es recitaven poesies.

Durant uns anys per obsequi d’algunes fàbriques, a l’hora del pati es donava als nens un tros de formatge o un got de llet amb pols. Es jugava a un joc que es deia Catarroja i a bitlles.

El nostre Centre de Bellmunt d’Urgell, es va atribuir la denominació específica de “Sant Bartomeu” l’any 1993. El col·legi compta amb tres aules: Una pels nens d’Educació Infantil i Cicle Inicial, l’altra pels nens de Cicle Mitjà i Cicle Superior i una tercera classe per als mestres itinerants.

El dia  15 de Maig del 2004 es celebrà el 75è aniversari de la inauguració de les escoles.

Situació

És un poble situat entre Montgai,  Penelles i Bellcaire, dalt d’un turó a 379 m d’altitud. Forma part de la serra de Bellmunt, al límit amb la comarca de l’Urgell. S’hi pot accedir des de la carretera local de Bellcaire, per la carretera local de Montgai o per la carretera local de  Penelles. Bellmunt d’Urgell és conegut en tota la terra ponentina com “l’Espia d’Urgell” o el “Balcó d’Urgell”. Per la cara nord pot contemplar-se  una gran perspectiva dels Pirineus i per la cara Sud s’albira la Plana d’ Urgell. El terme és accidentat amb petites elevacions que formen en conjunt la serra de Bellmunt, inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural.

Conreu i ramaderia

El canal d’Urgell rega el terme i fa possible una agricultura de regadiu: blat, alfals, blat de moro i arbres fruiters. A les terres de secà es conrea els cereals. Quant a la ramaderia es cria sobretot al bestiar porcí i l’aviram.

Demografia

En un període de 100 anys, la població ha disminuït a la meitat. Actualment el poble té 237 habitants. L’extensió del terme municipal és d’uns 5 km quadrats.

Festes populars

La Festa del Roser, el segon diumenge de maig. La Festa Major, el tercer diumenge d’agost en honor al Patró del poble: Sant Bartomeu. L’últim dia, es fa un sopar tradicional on el menjar és la sardina i acostuma a aplegar centenars de persones. La Festa de la Sardinada té el seu inici a l’any 1987.

Activitats culturals

Hi ha un grup de teatre, “Els Puputs”, format per un grup de persones del poble que representen obres molt divertides.

Història

Lloc estratègic conquerit segurament durant el comptat d’Ermengol IV (1066-1092). Va pertànyer al monestir de Poblet, a la vegueria de Lleida i després del 1836 va formar part del partit Judicial de Balaguer.

Monuments històrics

L’església, dedicada a Sant Josep, està situada al Carrer Major. Data del segle XVI i és d’estructura  gòtico-renaixentista. A l’interior hi ha quatre capelles o altars laterals on tenen veneració la Mare de Déu, el Sant Crist, Sant Bartomeu i Sant Llop. A Sant Llop es feu el vot de festivitat si la població es veia lliure del còlera i es celebra la Festa el dia 1 de setembre.

Edifici de pedra anomenat “La botigueta”. Aquí hi portaven els monjos desterrats de Poblet. En una finestra s’hi conserva encara l’escut de la seva ordre.

La Font del poble: Font construïda l’any 1929 en commemoració de la pujada de l’aigua al poble. Fins aquell moment havien d’anar a rentar la roba al safareig municipal que era bastant lluny.

La torre de vigilància, prop de l’església, que es va enderrocar al segle XIX amb certes dificultats pel gruix considerable dels seus murs.