El Terreu era un home savi, amb tarannà de filòsof, que va començar la seva tasca docent en una escola unitària del Priorat. Unitària volia dir que tenia en una sola aula tots els cursos de l’antiga EGB. Sempre em deia que allí es va forjar com a mestre. Després de passar per algunes escoles de Valls, va venir a Alcover, primer a l’Escola Mare de Déu del Remei i cap a l’any 2000 a l’Institut, com deia ell, a barallar-se amb l’ESO.
El Terreu ha estat tota una institució a l’Institut Fonts del Glorieta. Són molt els alumnes que han passat per les seves mans. Pel cap baix més de dos mil.
Les seves qualitats personals, es veien a cop de vista: atent, familiar, conseller, pacient, comprensiu, organitzador, transparent, responsable, i fins al darrer alè, com em deia la Mercè, optimista.
El Terreu ha estat el mestre de mestres. El professor que es feia escoltar. De conversa amena i interessant, per parlar d’educació, de política o de muxarrillos. De tarannà tranquil i sincer. Compromès amb la llibertat del nostre país. Apassionat dels escacs.
Volem destacar també la seva gran capacitat de treball i el seu amor a la professió, cosa que va demostrar sobradament sempre i, encara més, quan anava al capdavant de la coordinació pedagògica del nostre Institut.
Gràcies, Terreu, per tot allò que ens has ensenyat, per la teva gran contribució a l’educació d’aquest país, i, gràcies, per la gran petjada que has deixat en les nostres vides. De ben segur que el teu llegat personal i professional perdurarà molts i molts anys.
Pere Aguadé
Descansi en pau. Deixa un forat enorme, però també un gran llegat.
Tota la família us agraïm de tot cor les vostres mostres de condol.
Han estat uns dies plens de dolor, però també d’orgull i de gran tendresa.
Gràcies Pere per aquestes paraules tan boniques…