ELIZABETH HELEN BLACKBURN
Va néixer el 26 de novembre de 1948 a Austràlia. Va estudiar bioquímica a la Universitat de Melbourne. El 1975 es va doctorar en biologia molecular a la Universitat de Cambridge, Anglaterra. Del 1975 al 1977 va treballar a la Universitat de Yale gràcies a una beca post doctoral, on va començar a estudiar l’estructura dels telòmers dels cromosomes junt amb John Gall. L’any 1986 va ser nomenada catedràtica a la Universitat Berkeley, Califòrnia.
Elisabeth Helen Blackburn va ser la primera persona que va estudiar els telòmers, extrems dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes que són necessaris tant pel control de la divisió cel·lular com per mantenir la integritat i estabilitat dels cromosomes. Durant aquest estudi va descobrir la telomerasa, un enzim que reconstrueix els telòmers durant la duplicació de l’ADN.
L’enzim telomerasa està relacionat amb el rellotge biològic que controla l’edat de les cèl·lules i les ajuda a mantenir vives en afegir ADN els telòmers. Cada vegada que una cèl·lula es multiplica, els telòmers perden una quantitat petita d’ADN i s’escurcen. Amb el transcurs del temps, els cromosomes es fan malbé i les cèl·lules moren. La telomerasa ajuda a evitar que això passi. El 1986 Blackburn va aconseguir a Berkeley una plaça com a professora i directora de laboratori. El 1993 va ser nomenada directora del departament de Microbiologia i Immunologia, sent la primera dona en tenir un lloc semblant en aquesta universitat. Actualment és professora del departament de Bioquímica i Biofísica i cap del Laboratori Blackburn, líder mundial en la manipulació de l’activitat de la telomerasa en les cèl·lules.
PREMIS:
Elisabeth Helen Blackburn ha rebut un llarg nombre de premis al llarg de la seva vida professional entre els quals destaquen l’Oréal-UNESCO For Women in Science Award for Laureates (2008) i el Nobel de Medicina (2009).
“It makes no sense that the professional career is closed to a woman because of a temporary situation.”
