EMOCIONS

COM PODEM ACOMPANYAR EMOCIONALMENT ALS INFANTS?

Per poder donar resposta a aquesta pregunta és important qüestionar-nos com  jo gestiono les meves pròpies emocions? Quines emocions tenen espai o no en la meva vida? Com visc jo la meva pròpia ràbia, la meva tristesa…?

La mirada i l’acompanyament que ens fem a nosaltres mateixos, està directament relacionat amb el nostre estil alhora d’acompanyar als infants.

Una emoció és informació íntima sobre el que m’està passant en aquest moment, és a dir, en l’aquí i ara.

Hi ha 4 emocions bàsiques: La por, la ràbia, l’alegria i la tristesa. Hem de poder viure-les totes, això ens ajudarà a estar saludables.

Us proposem 7 pautes per poder acompanyar emocionalment als infants:

  • Acceptar les quatre emocions bàsiques com estats emocionals vàlids.
  • Disponibilitat i presència  per acompanyar als vostres fills i filles de manera incondicional en allò que necessitin expressar: plorar, cridar, enfadar-se… Hem de desidentificar-nos de les emocions que presenta el nostre fill/a. Tot el que expresa no té a veure amb nosaltres exclusivament.
  • Escoltar amb atenció plena. Moltes vegades estem més pendents de donar una resposta, que d’escoltar el que realment ens estan explicant, actuant en funció de la nostra pròpia necessitat, per treure’ns el neguit, rebaixar-nos l’angoixa, la por, la culpa. Cal reconèixer els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni ignorar-los.
  • Saber llegir el camp emocional. Moltes vegades els infants presenten emocions que no responen al moment actual. Què hi ha més enllà d’una rebequeria? Quina necessitat bàsica no s’està cobrint? Presencia, disponibilitat?
  • No jutjar les emocions com a bones o dolentes. No els culpabilitzem de les seves emocions. Evitem “ets.. , sempre fas.., ets igual que…, etc.
  • Respectar el ritme de cada infant. Cada nen i nena és diferent i és important respectar la seva individualitat i ritme propi sense forçar-lo.
  • Deixar les justificacions. Procurar no perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar. Si els infants noten que a nosaltres ens incomoda la seva emoció, començaran a sentir-se incòmodes davant del seu camp emocional i poden desencadenar conductes o reaccions no desitjables.

 

Pati de la Mainada

Jugar i aprendre en família

ENS DIVERTIM APRENENT

Quan la societat entengui que els infants des que neixen són molt capaços i l’únic que els falta són experiències, temps viscut i uns adults que els acompanyin des de la calma, l’empatia…, ajudant-los a trobar estratègies i mecanismes per evolucionar, llavors és quan aconseguirem aprenentatges significatius, que vol dir, que el que aprenguin serà per tota la vida.
No és meravellós!
Per assolir tot això, no ens calen taules, cadires, fulls…