Molts agraïments a l’AFA per l’organització de la primera fase de remodelació dels patis de l’escola i a totes les famílies que dissabte van fer possible la primera transformació.
Els infants de l’escola podran gaudir d’uns espais exteriors extraordinaris.
El 22 de maig comença la segona fase.
Milions de gràcies, famílies.
El joc simbòlic és una manera espontània de representar el que veuen i senten de l’adult que els acompanya, sorgeix quan neix la imitació.
Els materials inespecífics proporcionen a l’infant
poder decidir a què jugar, com vol jugar,
no que les joguines decideixi com ha de jugar.
Un mateix material a les mans dels nostres petits tenen un munt de possibilitats si els deixem explorar i manipular lliurement sense intervencions flueix la seva creativitat.
Però sí que l’adult li ha d’oferir les millors condicions possibles perquè els infants puguin desenvolupar el joc en el seu màxim potencial, això passa per donar un espai, un temps i uns materials adequats.
La felicitat compartida
Mans curioses frisades per descobrir noves sensacions i experiències
A través del moviment, l’infant descobreix les possibilitats del seu propi cos i de l’entorn que l’envolta.
Sorgeix de manera autònoma i espontània.
Dijous i divendres 23 i 24 de març vam tornar a oferir “l’espai trobades“.
En aquest cas vam parlar del descans diürn i nocturn.
De nou tot un èxit poder compartir dubtes i necessitats amb les famílies.
Fins la propera.
El dijous 23 de febrer, a l’escola es va fer una trobada amb les famílies per parlar de les “frustracions i rebequeries”
Va ser tot un èxit poder compartir amb les famílies els seus dubtes i necessitats.
Va ser un espai molt participatiu per part de tothom.
Moltes gràcies
PAUTES PER GESTIONAR LES REBEQUERIES
El com i el perquè del canvi per celebrar les festes populars
Hem pogut veure que la vida quotidiana dins de l’escola bressol és un pilar molt important, i per tant ens fa replantejar perquè hem de trencar aquesta quotidianitat amb els nostres infants que els aporta seguretat, calma i estabilitat en dates concretes, pel fet d’introduir les tradicions de la forma en que ho hem fet fins a dia d’avui, que els hi generen tot el contrari. Per tant, creiem que hem de buscar una opció per continuar portant a terme les tradicions dins de l’escola, obrint les portes a les famílies i així no haver de deixar de banda les rutines que aporten aquesta seguretat de la qual parlem i tan necessària, aquesta pot ser una bona manera sense que suposi un desgavell en el dia a dia dins de l’escola bressol, on hi ha emocions que els infants encara no estan preparats per gestionar, nervis per arribar a assolir les cures quotidianes, per part de les educadores, que tot i haver-hi una celebració, s’han de satisfer.
Hem vist la necessitat de replantejant-nos la manera de com ho hem fet fins ara, tenim nens/es molt petits/es, i per tant, cal anar a un altre ritme que moltes vegades, sense adonar-nos-en volem anar més de pressa que els processos naturals dels infants, i els hi volem fer viure fets que en el moment maduratiu que es troben, no són capaços d’entendre i fins i tot els podem fer viure situacions poc convenients per a ells/es. Hem de tenir present que en els tres primers anys de vida dels infants estan construint la seva personalitat i la percepció dels altres, com hem pogut llegir a través de Jean Piaget. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves relacions amb els altres infants i amb els adults que els acompanyen.
Els infants més petits de l’escola no entenen la funció de les festes, ni el fet de la transformació i el canvi d’imatge de les persones, com pot ser més visible en el cas del Carnestoltes. Això els provoca malestar i molta incomoditat, ja que poden ser fets o situacions que desconeixen totalment.
Concretament, en el cas del Carnestoltes no vol dir que no els puguem oferir accessoris com mocadors, barrets, davantals… per jugar-hi i posar-s’ho, simplement pel plaer de fer-ho i que siguin ells mateixos qui decideixen el moment i la manera de com fer-ho sense que puguin aparèixer sentiments de por o incertesa perquè veuen arribar personatges externs al que els hi és conegut.
Tot i que en moltes ocasions els infants no tenen la parla desenvolupada, ens comuniquen les seves necessitats i emocions d’altres maneres, com poden ser les expressions, el to muscular, el plor… i per adonar-nos-en cal estar amb els ulls ben oberts.
Moltes vegades ens mostren que estan contents i gaudeixen de les festes que estem celebrant, però no tenim la certesa que en alguna ocasió, sigui una forma de correspondre a l’adult amb allò que s’espera de l’infant. Aquesta reflexió ens l’aporta la Dra. Myrtha Chockler i ens ha fet debatre molt en la forma que celebrem les festes populars a l’escola i ens fa sentir que som responsables d’aprofundir i pensar en com les apropem als infants a través de formacions i sobretot reunint-nos amb l’equip per analitzar-nos i veure quin ha de ser el nostre paper.
Els infants més grans poden triar allò que volen, sense que es puguin sentir forçats a accedir a les celebracions que l’adult li proposa, però no en el cas dels infants que tenim a l’escola bressol.
També hem de tenir en compte que cada vegada hi ha més diversitat de cultures dins de les aules i cadascuna d’elles té la seva pròpia manera de celebrar les diferents festes populars. Des de l’escola, per poder socialitzar als infants dins de la cultura en la societat que ara viuen podem mostrar com les celebrem nosaltres i des de casa socialitzar als infants des de la cultura de la comunitat a la qual pertanyen. D’aquesta manera el procés en la construcció de la identitat dels infants afavorirem al fet que puguin conèixer les diferents cultures, tant les pròpies com les que ara viuen.
Continuarem reflexionant i debatent sobre com celebrem les festes populars dins de l’escola per tal que els infants les puguin viure des de la tranquil·litat, l’alegria i el respecte.
