LA REALITAT DARRERE ELS LLIBRES D’HISTÒRIA: FETS QUE NOES PODEN OBLIDAR NI ESBORRAR.
Des de l’IES Sòl de Riu s’ha elaborat una revista amb un recull d’històries de vida de familiars de l’alumnat durant la repressió franquista a Espanya.
Berta Sánchez Valsells, Mar Roig Forés i Maria Valls Beltran.
Dictadures o repúbliques? Impediments o llibertats? Autoritat o poder? Tots aquests interrogants són els que es plantegen avui dia els joves de la nostra societat, i tenen tot el dret —i el deure— de fer-ho. El problema és que no coneixen realment tot el que ha passat en les dècades anteriors en l’àmbit polític; més exactament, només saben allò que apareix als llibres d’història. I, sent sincers, a una gran part d’aquests joves aquest contingut no els resulta prou atractiu com per despertar-hi un interès real. Això provoca que joves d’un mateix entorn acabin discutint i enfrontant-se, cadascun defensant una ideologia —de dretes o d’esquerres— sovint sense ser conscients de tot el que hi ha al darrere.
Si ens fixem en el món actual, és evident que en diversos països estan guanyant pes polítiques més pròximes a les dictadures que no pas a les democràcies. Aquesta tendència influeix greument en la resta del món, ja que la manca de coneixement històric fa que les societats es polaritzin i s’enfrontin als seus propis governs.
Per aquest motiu, l’Institut d’Alcanar —i especialment l’alumnat de segon de batxillerat que cursa l’assignatura d’ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)— va decidir centrar-se en les diverses ideologies polítiques que han existit o han aparegut al llarg de la història, posant especial èmfasi en el període de repressió de la dictadura franquista a l’Estat espanyol. Per iniciar la reflexió, la professora els va preguntar si tenien familiars que haguessin lluitat en algun front de la Guerra Civil, que haguessin estat deportats, empresonats, exiliats o represaliats. Tot i que pugui semblar sorprenent, la gran majoria tenia una història diferent per explicar.
A partir d’aquí, l’alumnat va decidir mirar enrere i intentar descobrir què havia passat realment amb els seus familiars o amb persones properes que havien patit situacions similars. Aquest procés no va ser fàcil. Van aflorar sentiments, es van reobrir ferides que es donaven per tancades, perquè no era una activitat que afectés només l’alumnat, sinó també les famílies. Es va tornar a parlar de fets que havien trencat i dividit moltes llars.
Un cop recollides i explicades aquestes vivències, van arribar a una conclusió clara: aquest treball no podia quedar reduït a una simple qualificació acadèmica. Per això es va decidir elaborar una revista que recollís totes aquestes històries, perquè, per dures que fossin, ajudessin a prendre consciència del període tan dolorós i repressiu que va patir la societat.
La revista, titulada Històries de Vida, es va estructurar en diverses parts. En primer lloc, s’hi presenta el context històric: abans, durant i després de la Guerra Civil i la dictadura. Tot seguit, s’analitzen diferents camps de concentració i de refugiats on van anar a parar moltes d’aquestes persones, per entendre millor les condicions en què vivien. A més, cada història inclou un arbre genealògic, fet que facilita la comprensió del vincle entre l’alumne o alumna i el familiar protagonista.
Tot aquest treball ha estat un procés intens d’aprenentatge i reflexió per a l’alumnat, i probablement també per a qui llegeixi aquesta revista. Són temes imprescindibles per créixer com a societat, per entendre el present i per construir un futur amb criteri i memòria.
Exposició de la revista Històries de Vida
