A tu, Montse…
Els últims dies la tristesa ha omplert els passadissos i els cors del nostre institut.
Costa fer-se a la idea que ens has deixat, que la teva música i la teva alegria ja no ens acompanyaran.
Quan entraves a la sala de professors eres com un remolí que omplia de vitalitat, somriures i alegria tot l’espai. Com havíem rigut amb el teu fer poc convencional…
Perdies les claus, les ulleres, l’estoig, la maleta… podies arribar a perdre els alumnes… però no deixaves perdre mai una abraçada, un ritme i unes notes musicals improvisades o un comentari reconfortant. En les situacions més complicades aconseguies treure ferro a l’assumpte i que el somriure ens tornés a la cara.
Tots recordem el teu tarannà caòtic: com quan te’n vas anar de treball de síntesi al Maresme, però la teva maleta va anar a parar a la Noguera… O quan a Roma volies entrar a veure la sala de màquines del vaixell tant sí com no!
Anar de viatge o d’excursió amb tu era una aventura, perquè podies arribar a modificar l’itinerari, el menú, l’horari de les activitats, tot allò que semblava intocable! Vam aprendre que no ens hi podíem negar, perquè de tota manera ens acabaries convencent!
I el mateix passava amb els alumnes… Sovint havien de venir-te a buscar perquè no sabies a quina aula et tocava… i després d’uns minuts apareixia algun d’ells perquè t’havies descuidat les ulleres, l’ordinador o qualsevol altra cosa… En aquells moments… se’ns escapava un somriure i dèiem…. “És la Montse!”
Per als alumnes sempre tenies un bon consell i un gest amable i aconseguies que visquessin la música… fins i tot aquells alumnes més rebels. A les optatives havíeu arribat a fer sortir notes dels “instruments” més inversemblants! Com diu una alumna… “Els donaves ales per volar!”
Malgrat que tots et trobarem molt a faltar, també tenim molt clar que l’estil Montse no ens permetria decaure. La teva manera de ser ens arrencaria un somriure, ens faria reaccionar i mirar endavant creant nous ritmes i valorant la vida a cada instant.
Montse, has deixat empremta en nosaltres i la teva melodia sempre ens acompanyarà.
Les teves companyes de l’Institut Serra de Noet.
