Gràcies, Bego, gràcies, Carme.
Les parets de l’Hipàtia respiren cada dia i aquestes últimes setmanes més que mai. Respiren acords, veus encara infantils buscant trobar-se en un únic espai, respiren entusiasme i nervis, respiren moviment, ritme, expressió,…
L’Hipàtia viu en les ànimes i en els cors de tots els que… Llegeix més»

