Si parlem d’olis d’oliva, de ben segur que haureu sentit a parlar de la DOP Siurana. L’alumnat del cicle hi hem fet una visita de dos dies per conèixer els secrets d’aquesta Denominació d’Origen Protegida que, d’altra banda, es pot comparar amb el sistema productiu d’olis de l’Empordà.
Hem començat el viatge fent una visita a la Boteria Torner, i no perquè es facin servir bótes de fusta per l’elaboració d’olis d’oliva, no! sinó perquè hem aprofitat per veure un lloc únic on construeixen de manera artesana les bótes per fer l’envelliment del vi. Vam quedar parats del procés, des de la fusta que arriba de diversos indrets (roure francès, americà, …) fins al procés de torrat de les barriques i com les munten sense cap additiu més que la pressió entre les anelles i les fustes.
Després vam visitar Coselva, una cooperativa de la Selva del Camp que es dedica a la producció i venda d’avellana i d’oli d’oliva dels seus socis. Elaboren un oli anomenat Antara que té prestigi en el secor i el nom del qual fa referència a les oliveres que envolten tradicionalment els camps d’avellaners i ametllers de la zona. El que més ens va sorprendre és la senzillesa amb que l’elaboraven i que ni tan sols tenien una estratègia comercial per vendre’l, simplement, la gent el va a buscar a la cooperativa i l’exporten sense haver hagut d’esforçar-se gaire.
A la tarda, vam pujar al poble de Cabacés per conèixer en Fernando, el propietari del Molí d’oli Miró Cubells que, a més de ser un dels pioners de l’oleoturisme a casa nostra, elabora olis monovarietals (arbequina, negret i rojal) i dos olis de cupatges (Mesae i Cavaloca) mitjançant un procés mimat, intentant tornar a la terra el que la terra dóna. Aquest productor no vol competir en el ferotge sector de lluita per preus; fa un oli de qualitat, mol les olives al moment, explica el seu producte, ensenya els seus camps de feixes del Priorat, ha recuperat la mula per llaurar i et meravella quan et parla de la seva història i del seu molí. No us ho puc explicat tot, val més que l’aneu a veure.
L’endemà a primera hora vam pujar al poble de Siurana que és un lloc magnífic i dóna nom a la DOP d’olis de la zona. Val la pena que hi aneu per l’encant de l’indret i les seves visites. Més tard, vam visitar el Cicle d’olis d’oliva i vins de les Borges Blanques al seu institut. Un dels seus professors és tastador del Panell oficial d’olis verges de Catalunya i ens va oferir un tast magnífic. Vam poder olorar defectes, tastar i calibrar-nos amb ell. I per acabar vam anar a Borges Internacional Group, on envasen el conegut Oli Borges. El nostre interès era conèixer la planta de refinat d’olis de llavor i d’oli d’oliva. El procés que vam veure és molt complex, tot era ple de tancs, centrifugadores, vàlvules i canonades d’acer inoxidable però el que ens va explicar el guia va ser molt útil per poder entendre la feixuga teoria de refinat i extracció que fem a classe. El que més va sorprendre l’alumnat va ser la mida de la planta i les estranyes olors que es sentien procedents de la refinació de l’oli de pipa de gira-sol que elaboraven en aquell moment.
Així doncs, va ser una bona passejada pel sector de l’oli d’oliva a Catalunya amb molt bona companyia! Només desitjo que donant a conèixer l’oli d’oliva verge extra l’arribeu a admirar com es mereix.
